Set de les principals organitzacions de propietaris forestals catalanes, amb el Consorci Forestal de Catalunya, han interposat de manera conjunta un recurs contenciós administratiu contra el Pla de protecció del medi natural i del paisatge de l’Alta Garrotxa. El Pla va ser aprovat el 9 de febrer en acord de govern de la Generalitat, i les entitats han interposat el recurs davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en considerar que la normativa s’ha adoptat sense donar resposta a moltes de les al·legacions presentades des del territori, amb l’ànim de contribuir a resoldre la problemàtica d’aquesta zona natural tan sensible, i que compromet la seva gestió de futur.

Les entitats lamenten que ni el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ni el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, hagin complert els compromisos que van assumir amb el col·lectiu de propietaris de finques agrícoles i forestals, amb qui van pactar discutir detingudament les seves al·legacions.

Si bé se n’han acceptat algunes, el document continua sense abordar greus problemàtiques de fons, en un territori d’actuació en què el 90% de la superfície és agrícola i forestal. Les entitats forestals lamenten la visió urbana del Pla, que no recolza el manteniment d’activitats econòmiques tradicionals i sostenibles, ni

promou la fixació de gent en un territori cada vegada més despoblat.

Consideren que el Pla s’entossudeix a imposar un model de governança sense contemplar cap participació efectiva dels propietaris forestals, contravenint fins i tot els acords pactats encara no fa tres anys en l’Estratègia del patrimoni natural i de biodiversitat impulsada per la pròpia Generalitat de Catalunya.

 

Sense vetllar per les activitats tradicionals la biodiversitat decaurà

 

Precisament la conservació de la biodiversitat, que és un dels aspectes que diu defensar el Pla, és un dels factors que més es vulnera amb la nova norma, ja que no es fomenten i ni tan sols es defensen les activitats tradicionals que són les que han conformat el paisatge natural que té actualment l’Alta Garrotxa. Parlem d’activitats com la silvicultura i l’aplicació d’una gestió forestal sostenible que cuida els boscos, de la ramaderia extensiva i fins i tot de la tan necessària caça controlada d’algunes espècies per mantenir un equilibri en l’ecosistema natural i controlar alguns riscos sanitaris. Els silvicultors es mostren molt preocupats per la deixadesa en aquest àmbit, i consideren que sense la preservació d’aquestes activitats la biodiversitat del territori es pot veure greument afectada.

Les entitats que han presentat el contenciós de forma conjunta són el Consorci Forestal de Catalunya, el Moviment País Rural, i les associacions de propietaris forestals de la Vall de Camprodon, l’Alta Garrotxa, la Vall d’en Bac, Montnegre i Corredor i de Sant Hilari Sacalm. Totes elles, malgrat que el seu àmbit d’actuació no sigui a la Garrotxa, mostren la seva preocupació pel fet que el govern tingui intenció d’implantar aquest model de gestió a d’altres espais naturals de Catalunya. Per això fan costat a les associacions de propietaris afectades ara per aquest Pla, i defensen que el model a seguir ha de ser el de la cogovernança entre el sector públic i els propietaris privats.

 

 

Mobilització massiva dels silvicultors de la Garrotxa

 

Ja fa temps que els silvicultors de la Garrotxa estan en alerta davant del perill de desenvolupar aquest Pla de protecció durant les properes dècades, i fa dos anys ja es van mobilitzar conjuntament amb altres associacions de propietaris forestals per presentar una esmena a la totalitat a la proposta de Llei. Aleshores es va argumentar que aquesta ja partia d’una diagnosi deficient, apostant per una renaturalització del territori, sense tenir en compte el paper i la necessitat de recolzament a les activitats tradicionals i a les persones que hi vieun.

 

Amb aquest recurs contenciós administratiu les entitats forestals emplacen al nou Govern que s’ha de formar en les properes setmanes a escoltar i a no menystenir els propietaris forestals sobre les qüestions que afecten els boscos de Catalunya, i en aquest sentit promouran les accions que siguin oportunes per tal de fer-se escoltar.

 

El Consorci Forestal subratlla que la Llei recull explícitament (article 23) la voluntat de fomentar les externalitats positives que proporcionen els embornals de carboni terrestres. Especialment, aquelles que proporcionen els sectors agrari i forestal, així com l’ús de la bioenergia i altres productes del bosc.

Mesures fonamentals per recolzar la figura del silvicultor actiu

L’aposta per la bioeconomia i el  mandat al govern de l’estat a desenvolupar l’article 65 de la Llei 43/2003 bàsica de boscos, que preveu regular els mecanismes i les condicions per incentivar les externalitats positives dels boscos amb pla de gestió forestal, són altres aspectes clau que assenyalen des del Consorci Forestal, ja que consideren que són mesures fonamentals per recolzar als silvicultors actius. Milers de persones que amb la seva dedicació, constància i il·lusió, treballen per la conservació i millora del seu patrimoni. Aquesta tasca beneficia al conjunt del país, ja que els terrenys forestals de titularitat privada  representen prop del 80% dels nostres espais forestals.

Des del CFC agraeixen especialment la complicitat i el recolzament del Grup Parlamentari Republicà al Congrés. Ha estat gràcies a la seva sensibilitat i complicitat que des del Consorci, juntament amb d’altres organitzacions del sector forestal (COSE i Juntos por los Bosques), han pogut contribuir a fer arribar les seves propostes i inquietuds al text. Una Llei que suposa un pas endavant en el camí per facilitar el marc que ha de permetre una gestió sostenible del bosc, quelcom que no es possible sense buscar l’equilibri entre els aspectes mediambientals, econòmics i socials.

 

El Consorci Forestal de Catalunya és l’associació que aglutina els silvicultors actius i compromesos en la gestió i en la millora del bosc

L’objectiu i compromís del CFC és el recolzament als socis i l’impuls a la gestió sostenible del bosc. Per fer-ho, treballen pel conjunt del sector i representen als seus socis al Consell Rector del Centre de la Propietat Forestal, a la Taula Intersectorial Forestal i al conjunt de taules vinculades al sector forestal tant a nivell català com estatal (a través de COSE) i internacional (a través del CEPF). Participen també al Consell de Protecció de la Natura i a l’Institut Català del Suro.

 

La iniciativa d'àmbit europeu té per objectiu fer sentir les veus d'aquells qui tenen cura dels boscos, i a través de vídeos gravats a les seves finques, els silvicultors conviden els espectadors a conèixer com és ser propietari de boscos, quins són els reptes als quals s'enfronten, quins són els seus objectius pel que fa a la gestió forestal i què els manté motivats.
Properament s'incorporaran a la campanya nous vídeos protagonitzats per socis del Consorci Forestal de Catalunya.

Veure el vídeo

Salbanyà passa a formar part d'aquest òrgan consultiu en matèria de protecció de la natura i del Paisatge, i la seva expertesa i coneixement del sector serà especialment rellevant en un període en el que cal obrir temes estratègics com són la nova Llei de la Biodiversitat i el reconeixement de la gestió forestal com una eina fonamental per la conservació i millora dels nostres boscos.
Jordi Salbanyà substitueix en el càrrec a Ramon Bosch i Balcells, soci del Consorci Forestal i silvicultor de la comarca de l'Anoia, a qui la Junta del Consorci agraeix la seva disponibilitat i dedicació durant els darrers anys.