L’entitat recolza la proposta de la Consellera Teresa Jordà, qui ha manifestat la necessitat d’unificar  les competències vinculades a la conservació i a la gestió sostenible del bosc.

 

Considera que es pretén imposar una visió urbana de la gestió dels espais forestals i agraris, un posicionament que és contrari a l’objectiu prioritari de conservació i millora d’aquests espais
 

El CFC considera necessària la figura d’una Agència que faciliti el desenvolupament de les polítiques de conservació i millora del medi natural, però lamenta que aquesta proposta presentada en la darrera legislatura s’ha fet de forma precipitada i per això ha topat amb l’oposició frontal del sector forestal i agrari.

L’entitat lamenta que l’actual proposició de llei sorgeix sense un debat previ amb les organitzacions agràries, i menysté les propostes d’un sector que  és responsable de la gestió del 60% del territori català i del 52% de l’espai protegit pel programa Natura 2000.

En aquest sentit, i per dotar la Llei d’una visió realista, l’entitat recolza plenament la proposta de la Consellera Teresa Jordà, qui ha manifestat la necessitat d’unificar les competències en gestió del medi natural.

Actualment els temes de conservació i gestió sostenible estan repartides entre el departament d’Agricultura, Ramaderia, Alimentació i Pesca i el de Territori i Sostenibilitat, fet que està suposant un increment dels conflictes a nivell de gestió.

Una mirada esbiaixada de la realitat dels  espais forestals

 

La proposta de Llei va ser presentada el 2017 per primera vegada, havent obviat els mecanismes de debat previ i participació que són indispensables. Aleshores el Consorci Forestal, juntament amb les principals organitzacions forestals i agràries ja va demanar al conjunt de partits polítics que promouen la iniciativa, així com als Departaments de Territori i Sostenibilitat i Agricultura, tenir temps i un espai comú per debatre la proposta. El desembre de 2017 es van enviar una sèrie de propostes que no han tingut cap mena de resposta.

L’actual proposta d’Agència dona una imatge negativa i esbiaixada de les polítiques de gestió i millora dels espais forestals i pot provocar l’efecte contrari als objectius que es persegueixen. El text obvia que la major part dels espais protegits són espais forestals i que els indicadors de biodiversitat de referència com són els inventaris forestals nacionals o el programa de seguiment d’ocells de l’Institut Català d’Ornitologia (SOCC), mostren que aquests espais gaudeixen en general d’un bon estat de conservació.

S’obvia el fet que l’abandonament de les activitats forestals i agràries – juntament amb la intensificació de l’agricultura – són els responsables de la pèrdua d’hàbitats i per extensió, de la pèrdua de biodiversitat i qualitat dels espais.

S’amaga també la importància estratègica que té la gestió forestal sostenible per la millora i per la conservació dels espais forestals. Quelcom que sí contempla l’Estratègia de la UE sobre la biodiversitat fins el 2020 que preveu la necessitat d’integrar les mesures de protecció de la biodiversitat en els plans de gestió forestal.

Finalment, es menysté el paper clau de la propietat forestal privada en la conservació i millora tant del bosc, com de la seva biodiversitat. A casa nostra, el 80% dels espais forestals són de propietat privada i que tal i com estableix de forma clara la legislació bàsica de boscos, el propietari és el responsable de la seva gestió. Quelcom que és especialment greu quan es constata l’escassa representació dels titulars dels terrenys als òrgans de govern de l’Agència.

En aquest sentit el Consorci Forestal de Catalunya lamenta que l’estructura dels òrgans de Govern del nou organisme deixa els representants del sector forestal i agrari com a simples espectadors, ja que la Proposició de Llei preveu un consell de direcció on el sector forestal i agrari estan clarament infrarepresentats. Les organitzacions representatives dels propietaris dels terrenys (organitzacions agràries, CPF i ELFOCAT) suposen només el 17% dels membres.

I és que en un àmbit tant complex com el de la conservació i millora del medi natural, l’associació de propietaris forestals considera que l’objectiu lògic i coherent seria la creació d’una estructura que aglutinés totes les competències forestals i de conservació del medi natural. De no ser així, per evitar la confusió i solapament que genera el text de la proposició demanen delimitar l’àmbit geogràfic i funcional de l’APNB als espais naturals protegits, diferenciant també el concepte de conservació del d’ús i aprofitament sostenible. Aquesta diferència queda clarament establerta en el Conveni Internacional sobre Diversitat Biològica (CDB) que estableix tres objectius bàsics: la conservació de la biodiversitat, l'ús sostenible dels seus components i la participació justa i equitativa dels beneficis resultants de la utilització dels recursos genètics

Comparteix 

En una reunió entre el secretari general del Consorci, Joan Rovira, i el director general de Desenvolupament Rural del Departament, Oriol Ansón, es van posar de manifest les dificultats administratives per la contractació de mitjans aeris per a fer fumigacions, unes traves que aquest any han fet que no s’actués amb la urgència necessària. Des del Departament també han transmès que són conscients que cal incrementar els recursos que es destinen a accions de sanitat forestal, i específicament pel control d’aquesta plaga.

Comparteix 

Les darreres setmanes el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha acabat els tractaments aeris de control de l’eruga del suro a 2.000 hectàrees de La Selva i Maresme. Aquestes són zones que enguany estaven molt afectades per la plaga, precisament ara que ens trobem a l’inici de la campanya de pela, però des del Consorci Forestal es considera que calen molts més recursos en sanitat forestal. L’associació de propietaris considera que el tractament suposa un esforç important però insuficient per pal·liar els danys, i alerta de la gravetat dels efectes de la Lymantria, que en cas de no actuar-hi amb contundència, poden anar des de la caiguda en picat de la qualitat del suro fins a la mort dels propis arbres.

Molts propietaris de finques amb suredes han decidit no pelar-les aquest any, pel risc de debilitar els arbres i deixar-los exposats a l’atac d’altres insectes que podrien perjudicar-los greument. Per aquest motiu, tot i aquesta darrera actuació de fumigació, els propietaris forestals demanen que s'augmentin amb urgència els recursos que es destinen al control de plagues. Tant la Lymantria, com la Diplododa o d'altres, són problemàtiques que afecten molt l'economia del bosc i el medi ambient, i actualment els recursos que s'hi destinen des de les administracions públiques són clarament insuficients.

A aquest fet, cal afegir que hem tingut una primavera molt poc plujosa, i que ha acabat amb setmanes fredes just abans de l’entrada sobtada de la calor. Aquests alts i baixos han fet que s’endarrereixi l’inici del període de pela i tot fa pensar que la producció total serà significativament inferior a la de l’any passat. Per la campanya d’enguany estava previst extreure prop de 6.000 tones de suro dels boscos catalans, i el Consoci Forestal de Catalunya calcula que l’afectació de la plaga farà que se n’acabin extraient un 25% menys.

Aquesta plaga es suma al nombre creixent de problemes sanitaris que pateixen les diferents tipologies de boscos catalans, com el corc del suro, la taca groga o l’escaldat, i que afecten directament sobre la seva producció i amenacen la seva subsistència.

Comparteix