Els signants del manifest han optat per aquesta iniciativa després de la negativa del Parlament de posposar la votació per la creació de l’Agència de Patrimoni Natural, votació que es durà a terme els propers dies 17 i 18 de juny.

Els assistents a la reunió han estat d’acord que no ha de ser un moviment polític sinó un moviment rural, i que es farà pedagogia al territori perquè es conegui més a fons les conseqüències que comporta la creació de l’Agència.

Un cop estiguin redactats els estatus de la nova gestora, els assistents es reuniran el proper juliol a Montblanc.

Carlos Isus, president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, lamenta que s’hagi perdut una gran oportunitat de fer les coses bé, i no d’esquena al món rural.

Comparteix 

→ Que s’ajorni l’aprovació de la Proposició de Llei de l’Agència de Patrimoni Natural fins que no sigui consensuada amb els actors clau del territori: organitzacions agràries i forestals i ens locals.

→ Que s'escoltin i es tingui en consideració als Municipis. Especialment als Municipis propietaris de boscos i amb comunals.

→ La unificació de competències relatives a la gestió, conservació i millora del medi natural.

→ Que es contempli des de l’inici la participació del sector forestal i agrari i del món local en la nova proposta.

→ Que s’incrementi el pressupost assignat a les polítiques dedicades a la gestió, conservació i millora del medi natural.

→ Que des del Parlament s’obri un debat en profunditat i plural sobre la necessitat de construir una visió comú, ambiciosa i de futur, que integri la visió sobre el medi natural del món urbà i del món rural.


Estem a favor d’una Agència de la Natura, però no d’aquesta!

Recordeu: Consulteu-lo sencer i adheriu-vos al manifest clicant aquí.

Comparteix 

L’eruga del suro és el segon defoliador més important de les masses forestals a Catalunya després de la processionària del pi, i causa importants danys especialment a l’alzina surera (Querqus suber) i l’alzina (Q.ilex), amb defoliacions parcials o completes segons la intensitat de la plaga. La protecció dels suros i les alzines, a més a més de conservar-los com a espècie mediterrània i autòctona, serveix també per preservar la biodiversitat que es desenvolupa en aquests hàbitats. Així doncs el tractament pel control de la plaga, declarat d’utilitat pública per part de l’administració catalana, busca la preservació dels boscos autòctons de Catalunya i de la biodiversitat que generen.

Compromesos amb la defensa de la viabilitat de la gestió forestal sostenible i en la recerca de les millors solucions per a combatre el problema, des de fa temps, juntament amb experts en l’àmbit de plagues i amb els professionals del Departament d’Agricultura, estem fent un seguiment sobre bones pràctiques i recomanacions basades en experiències que s’han dut a terme a d’altres zones com Andalusia, Balears o Sardenya, on pateixen el mateix problema i on s’han estat fent tractaments de control.

Amb els seus experts, s’han revisat estudis existents sobre la biologia i funcionament de la Lymantria i sobre els efectes del seu control biològic, i s’ha fet un seguiment dels danys sobre les masses arbòries. Tot i que al principi vam comptar molt amb la capacitat de rebrot i recuperació dels arbres, aviat vam tenir evidències de pèrdues milionàries degut a la mortalitat de planifolis i coníferes, l’aturada en el creixement dels arbres i la pèrdua de qualitat del suro en els arbres afectats.

És per això que, malgrat una postura inicial molt prudent i escèptica davant la necessitat del control biològic de la sobre població de Lymantria, hem arribat a la conclusió que, amb la prudència necessària i d’acord amb les pautes acordades amb els responsables del Parc Natural del Montnegre Corredor, el control biològic és una eina important i necessària per a l’atenuació de la població d’aquesta plaga, i un instrument eficaç per ajudar a l'autocontrol del propi sistema natural. No és un tractament d’ampli espectre com els que s’aplicaven antigament, i sobre els quals mantenim una postura contrària a la seva utilització. El producte fitosanitari que s’utilitzarà és biològic (Bacillus thuringiensis subsp. kurstaki), compatible amb l’agricultura ecològica. És selectiu, afecta a  lepidòpters en una fase molt concreta del seu desenvolupament i no és nociu ni per abelles ni altres insectes. Tampoc està classificat com a perillós per al medi ambient ni per als organismes aquàtics.

És molt senzill caure en les simplificacions ideològiques que amb el pretext de la cura del medi ambient, defensen que la  millor gestió és no actuar. La conservació no és una absència d’intervenció. Res més lluny de la realitat, aquesta és una idea criticable i altament perillosa per la sostenibilitat dels boscos en un entorn que històricament ha estat altament humanitzat.      

Per tot això, creiem que cal actuar amb determinació, i amb la prudència que requereix la situació, davant l’evidència dels efectes generats per una plaga, que provoca un gran desequilibri en uns boscos on la viabilitat de la seva gestió ja és compromesa, en gran part per l’abandonament de la seva gestió. És per això que ja hem fet arribar els nostres arguments al conjunt d’entitats i organitzacions que signen el manifest contrari al tractament i que les hem emplaçat a debatre aquest tema de forma rigorosa i objectiva.

Comparteix 

Producte biològic i zones de tractament

El producte fitosanitari que s’utilitzarà és biològic (Bacillus thuringiensis subsp. kurstaki), compatible amb l’agricultura ecològica i no està classificat com a perillós per al medi ambient ni per als organismes aquàtics.

Quant als criteris per a la selecció de les zones a tractar, un cop planificada la campanya, es prioritzen les zones tenint en compte diferents paràmetres com ara el grau d’afectació de l’any anterior, la reiteració de les afectacions, la sensibilitat de les masses forestals, l’ús social, l’impacte paisatgístic, les demandes públiques i la logística, entre d’altres. Abans d’aplicar els tractaments, es manté una estreta informació amb les associacions de persones afectades per sensibilitat química múltiple, i també amb apicultors i titulars d’explotacions ramaderes ecològiques i amb els òrgans gestors dels espais naturals protegits. També s’informa els ajuntaments abans de començar les aplicacions. Cal tenir presents les limitacions de la normativa relativa als tractaments aeris que els prohibeix a menys de 100 m de zones habitades.

Les actuacions es faran a un total de 14 municipis  a la Selva (3.200 ha), el Vallès Oriental (1.600 ha) i el Maresme (1.200 ha) i es realitzaran seguint tota la normativa vigent en el moment en relació amb les mesures per prevenir la expansió del SARS-CoV-2 i garantint les mesures de seguretat.

Comparteix