Jornades tècniques

El 24 de juliol de 2021 es va produir l’incendi de la Serra de Queralt, afectant els municipis de Bellprat, Santa Maria de Miralles i Sant Martí de Tous amb un total de 1.500 ha arbrades.
És per aquest motiu que es va iniciar la redacció d’un projecte de restauració de la zona afectada, amb objectius com la planificació i gestió forestal post incendi a escala de paisatge (no de finca), la regeneració de la coberta vegetal, la reducció de l’erosió i la conservació de la fertilitat del sòl. S’han dissenyat i delimitat 7 tipus d’actuacions en funció del pendent, l’erosionabilitat potencial, la intensitat de crema de l’incendi i la morfologia dels vessants. En aquesta jornada podrem observar i debatre sobre els treballs realitzats davant l’estabilització dels vessants cremats amb estructures naturals (feixines, albardades o brancada trossejada) per evitar problemes d’erosió i la retirada de la fusta cremada de les zones accessibles per tal de facilitar la regeneració de la vegetació.

L’escenari actual de canvi climàtic demana una resposta al sector forestal, tant per la gestió d’aquests per adaptar-los als canvis que provoca (alteracions que afecten la sanitat forestal, captació de l’aigua, la biodiversitat...) com donant resposta als objectius compresos dins del Pacte Verd Europeu, oferint al mercat productes molt més respectuosos amb el medi ambient. En la bioeconomia circular, la fusta i el suro esdevenen la matèria primera per excel·lència.
Fer front a aquests reptes amb un sector forestal amb un baix nivell de professionalització i amb manca de mà d’obra i poc tecnificat, té poques probabilitats de tenir èxit. És per aquest motiu que la mecanització és un factor imprescindible per a la gestió forestal activa, i el principal repte és: com adaptar la gestió forestal dels nostres boscos a l’ús de la maquinària forestal especialitzada per tal d’aprofitar-ne tots els avantatges (augment dels rendiments, augment de la seguretat,  professionalització del sector, augment del valor del producte, reducció de danys a la vegetació romanent...) alhora que busquem com mitigar els impactes que aquesta pot generar.

La restauració ecològica dels paisatges té com a objectiu recuperar les seves principals funcions i millorar el benestar humà de les zones degradades alhora que permet abordar els impactes del canvi climàtic. La restauració dels paisatges post-incendi passa per obtenir una bona regeneració, un nombre adequat d’arbres amb un bon desenvolupament, i per fomentar una gestió forestal multifuncional per millorar les funcions productives i ambientals dels boscos a llarg termini.
Aquesta gestió, molt costosa en els primers estadis, es podria garantir amb la posada en valor dels productes fusters i dels serveis ecosistèmics generats. A la Fatarella hem testat aquestes mesures tècniques i econòmiques en les pinedes de pi blanc, regenerades després del gran incendi forestal de 1994, destinant els productes a una biorefineria pilot a Solsona, en el marc del projecte LIFE BIOREFFORMED.

Les pinedes de Catalunya estan afectades per malalties foliars causades pels fongs Diplodia sapinea i fongs del gènere Dothistroma. D. sapinea causa la mort dels brots dels pins, afecta negativament a la regeneració i pot causar defoliacions importants després d’episodis de pedregada. Dothistroma afecta les fulles, provoca defoliacions importants a les capçades i una aturada del creixement.
L’objectiu de la jornada és familiaritzar-nos amb aquests patògens, conèixer els seus impactes i discutir possibles mesures de gestió. En el cas de la D. sapinea visitarem una zona molt afectada després d’una pedregada i en la que s’han realitzat tallades sanitàries. Després visitarem una zona afectada per Dothistroma en la que veurem els efectes sobre el creixement dels arbres i del sotabosc.

Només una petita part de la fusta consumida a Catalunya prové dels nostres boscos (10-15% aprox.), i la major part es destina a combustible i embalatge, i això no reflecteix el potencial de la fusta local per la construcció industrialitzada. Amb el canvi climàtic i global, l’aposta per la bioeconomia, la gestió forestal sostenible i multifuncional i la descarbonització de la construcció són claus per a l’adaptació i millora dels ecosistemes.
A la jornada es visitarà un bosc on s’han fet actuacions amb extracció de producte fuster, la fàbrica on s’ha transformat i la construcció final on s’ha emprat. Debatrem sobre la situació actual i futura de la construcció amb fusta i dels processos industrials de transformació de la fusta local.

Podem definir la mecanització forestal com l’ús de màquines en substitució de la força humana durant el desenvolupament dels treballs forestals, referint-nos sobretot a màquines automotrius, ja que les  portàtils com la serra mecànica o la desbrossadora encara requereixen una part important d’esforç.
La mecanització dels treballs forestals no és un concepte nou al sector, tot i que és cert que els darrers anys és un terme que està en boca de tothom com a possible solució a algunes de les problemàtiques del sector forestal.
Durant aquesta jornada visitarem aprofitaments forestals mecanitzats, i parlarem de quins protocols i procediments de treball cal seguir a l’hora d’executar treballs forestals emprant màquines automotrius per tal que aquests siguin segurs per als treballadors i sense perdre de vista la productivitat i la qualitat dels treballs.

Els programes de millora genètica forestal acostumen a desenvolupar-se en espècies amb interès econòmic o ambiental en una determinada àrea geogràfica, per respondre a les demandes del sector. Cada cop més, un dels criteris de selecció és adaptar les produccions als nous escenaris, sobretot climàtics, on ens dirigim. Es tracta, doncs, d’emprar la biodiversitat existent en aquell gènere o espècie per seleccionar materials amb bones respostes en el present, però també de preservar-la en el marc de futures necessitats adaptatives, sovint poc predictibles.
En aquesta jornada presentem les activitats de millora genètica forestal en marxa a Catalunya, amb especial èmfasi en espècies productores de fusta dequalitat i fruiters forestals d’alt valor (pi pinyer, castanyer). L’objectiu final és que arribi al mercat de viveristes material forestal de reproducció (MFR) de les categories Qualificat i Controlat amb criteris d’ús ben definits.

La jornada busca visibilitzar la gestió pública del medi natural a la comarca del Ripollès, on hi conflueixen diferents figures administratives: Reserva Nacional de Caça Freser-Setcases (RNCFS), Parc Natural de Capçaleres del Ter i del Freser (PNCTF), forest pública i del Consorci d’Espais d’Interès Natural del Ripollès (CEINR). Es pretén mostrar, a través d’una activitat formativa i de discussió (fora de l’aula i a peu de parcel·la), la gestió d’aquests espais on diferents organismes administratius compaginen, de manera complementària i compatible, silvicultura, ramaderia, caça i divulgació ambiental, en benefici econòmic, social i natural del territori.
La jornada es realitzarà en un format de visita a diferents punts de la RNCFS i del PNCTF, des d’on s’exposaran, per part de personal tècnic d’aquesta comarca, diferents temàtiques relacionades amb la gestió forestal, cinegètica i ambiental.