El divendres 30 de maig, més de 300 persones van omplir el Convent de Sant Francesc de Montblanc responent a la nostra convocatòria per debatre sobre el futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena.
L’acte, que va comptar amb el suport d’una coalició àmplia d’entitats rurals, entre les quals el Consorci Forestal de Catalunya, va esdevenir una mostra contundent de l’interès, el compromís i la preocupació del territori.
Veus del territori i referents ambientals
Representants de l’ajuntament de Montblanc i el consell comarcal de la conca de Barberà ens van donar una benvinguda càlida. L’acte va incloure la participació de Joan Pallisé, enginyer i exdirector general de Medi Natural i del Servei Meteorològic de Catalunya, , així com un missatge audiovisual audiovisual de l’amic de País Rural Martí Boada, científic i Premi Nacional de Medi Ambient. Boada va recordar que “un parc natural no pot néixer contra la seva gent”, i que la gestió ha de ser descentralitzada i reconèixer la pluralitat d’usos del territori.
A més, es va celebrar una taula rodona amb veus del món local, forestal i agrícola, moderada per Josep Maria Vila d’Abadal, on es van exposar preocupacions i propostes des del territori. Meritxell Cardona, alcaldessa de Cornudella de Montsant; Martí Riera, president d’ELFOCAT; Anton Vallvey, president de l’Associació Forestal de les Comarques de Tarragona; i Edouard Escolà, portaveu de la Revolta Pagesa, van coincidir a reclamar un model participatiu, útil i alineat amb la realitat rural. Tots ells van defensar la necessitat d’un parc natural construït amb consens, governança compartida i respecte pel treball que ha sostingut aquest paisatge durant generacions.
Un clam transversal i viu
Representants d’ajuntaments, ramaders, propietaris forestals, pagesos, ambientòlegs, entitats de conservació i persones vinculades emocionalment i vitalment al món rural i amb aquestes muntanyes, van coincidir en una idea clara: sí al parc natural, però no amb el model proposat per la Generalitat. L’actual proposta, basada en una llei de 1985, ha estat concebuda de manera centralitzada i sense un procés de participació real amb els municipis ni amb les comunitats locals. Des de País Rural, alertem que aquest pla pot suposar noves restriccions, més burocràcia i una nova forma de pèrdua de sobirania per al territori. Els qui han mantingut viu aquest paisatge durant segles volen formar part de la seva protecció, no ser-ne exclosos.
L’inici d’una nova etapa on protegir vol dir conviure; no imposar
En el seu discurs de cloenda el president de País Rural, Àlex Serrahima, va qualificar l’acte com “l’inici d’una nova etapa. Una nova manera d’entendre els espais naturals, i ho fem des d’aquí, des de Montblanc, des del cor del país rural.”
Va exposar una crítica ferma al model actual de parc natural, que va qualificar de caduc i obsolet, i va alertar que no respon ni als reptes d’avui, ni al batec de la terra o ni al crit del territori. Alhora, va reivindicar una visió alternativa, on protegir el medi natural vol dir conviure, Aquest territori no és buit ni oblidat; és viu, treballat i estimat. I això s’ha de veure reflectit en qualsevol pla de protecció.” Les normes han d’anar acompanyades de recursos, de confiança i de respecte per la feina que la gent del territori ha fet des de fa segles. Va recordar també que en els darrers anys s’han aprovat decrets d’emergència climàtica i de biodiversitat, però que sense implicació del món rural, cap estratègia serà efectiva.
Una proposta per al futur
Des de País Rural anunciem dues iniciatives clau:
Al·legacions del Consorci Forestal