Notícies

Les principals organitzacions del sector forestal i agrari del país han expressat la seva profunda preocupació pel contingut del nou Decret llei 21/2025, aprovat aquest octubre pel Govern, que suposa un gir inesperat i preocupant en la política de prevenció d’incendis forestals. Malgrat que el text declara d’interès social i d’utilitat pública les infraestructures per prevenir grans incendis, el mateix Decret atribueix de manera unilateral la responsabilitat de la seva execució a les persones titulars de finques forestals i als ens locals, obrint la porta a considerar-les legalment responsables, amb una afectació que podria superar les 100.000 hectàrees de boscos de titularitat privada a més dels de propietat pública dels pobles.

 

Aquesta decisió s’ha pres sense la participació ni el coneixement del sector, trencant un consens que durant dècades ha fet de la col·laboració publicoprivada un model d’èxit, i pot generar un escenari de conflictes jurídics i administratius que ningú havia previst. El sector lamenta que, en lloc d’incloure mesures reals de suport, el Decret imposi una responsabilitat inassumible i injustificada a la propietat forestal, tant privada com pública.

 

Tot plegat, arriba en un moment en què el mateix president de la Generalitat, Salvador Illa, havia anunciat un canvi de model en les polítiques forestals, i en què el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació havia fet una crida al sector per presentar propostes per reforçar l’activitat i donar suport als silvicultors. Tanmateix, aquesta voluntat aparent d’entesa queda en entredit davant una norma que contradiu els objectius expressats pel mateix Govern.

 

Des del sector es recorda que les infraestructures de prevenció tenen com a finalitat protegir comarques senceres i massissos forestals, i que han de ser reconegudes com a infraestructures d’interès públic i estratègiques per a la seguretat del territori. Aquesta nova regulació obre també la porta a possibles derivacions penals i civils, pel sol fet de ser titular d’una finca situada en àmbits definits com a infraestructures estratègiques de prevenció. A més, el text introdueix el deure de mantenir els terrenys en condicions “adequades”, sense definir clarament què implica aquesta adequació, deixant-ne la interpretació a criteri de tècnics, funcionaris o juristes, fet que genera una inseguretat jurídica notable en un àmbit tan divers i complex com és el forestal. Igualment, el Decret estableix que l’administració pot executar de manera subsidiària les actuacions i decidir si trasllada o no el cost d’aquestes a la propietat, tot i que en molts casos el cost de les intervencions supera el valor del mateix sòl forestal, posant en risc la viabilitat econòmica de nombroses finques.

 

Per això es reclama una rectificació urgent del Decret llei, que permeti mantenir el model de gestió forestal basat en l’acord i la cooperació entre l’administració i la propietat. Les entitats consideren que aquesta forma de col·laboració és la més efectiva i menys costosa, i que no obliga als propietaris forestals mancats de recursos a fer unes feines totalment inabastables.

Tot i les dificultats, la propietat forestal reitera el seu compromís amb la prevenció, i des de l’aprovació del Pla de Prevenció d’Incendis Forestals de 2020 participa activament en la gestió i manteniment dels boscos per fer front al repte creixent dels incendis de sisena generació, agreujats per l’impacte del canvi climàtic i l’abandonament del territori.

Les organitzacions que donen suport a aquesta reclamació son la Federació Catalana d'Associacions de Propietaris Forestals BOSCAT, el Consorci Forestal de Catalunya, l’Associació d’Entitats Locals Propietàries Forestals a Catalunya (ELFOCAT), l’Associació de Propietàries Forestals de Catalunya Dones de Bosc, l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI), la plataforma País Rural i el Gremi de la Pagesia Catalana.

Comparteix