El 2019 el Consorci Forestal va presentar al·legacions i un exhaustiu estudi jurídic per demanar la retirada del projecte d’aquest Pla de Protecció de l’Alta Garrotxa, basant-se en la manca d’un procés de participació pública a l’hora de definir el model que el territori requereix. Des d’aleshores no hi ha hagut cap resposta per part del govern, tot i que a l’espera de llegir el text definitiu del Pla de protecció sembla que s’han tingut en compte algunes de les peticions, com la d’aturar l’ampliació de la superfície protegida.

Comparteix 

La campanya va dirigida a tres grups d'interès: els propietaris i propietàries forestals i empreses de la cadena de custòdia, per a augmentar tant la superfície com el nombre empreses certificades; els consumidors, per donar a conèixer que una de les maneres més senzilles per ajudar a protegir els nostres boscos i mantenir l'ocupació en zones rurals és buscar l'etiqueta PEFC en els productes; i la societat catalana en general, perquè conegui que el sector forestal és modern i competitiu, que la gestió forestal és clau en el desenvolupament d'un model socioeconòmic sostenible i que les activitats al voltant del bosc afavoreixen una economia de país.
 

Veure el vídeo de la campanya

Comparteix 

En aquest sentit, donarem recolzament a les polítiques que vagin en la línia de facilitar l’adaptació dels boscos de Catalunya al canvi climàtic.

Comparteix 

El corc del suro està fent que més del 60% de la producció anual de suro a Catalunya no tingui prou qualitat per a la fabricació de taps per vi i cava i s’hagi de destinar a trituració, provocant unes pèrdues de més de 4 milions d’euros anuals.
A la darrera reunió també hi han participat experts del Centro de Investigaciones Científicas y Tecnológicas de Extremadura (Cicytex).

Comparteix 

“Estem determinats a potenciar el sector forestal, i avui n’hem fet un salt endavant”, ha apuntat la Consellera, qui també ha destacat la voluntat de simplificar els tràmits administratius, l’aposta per la bioeconomia, la regulació de la recollida de bolets i d’altres productes no fusters, així com la creació de la Taula Forestal.

Comparteix 

 
Impuls a la gestió forestal sostenible i foment del desenvolupament rural.
Potenciar la bioeconomia, el consum de productes forestals en sectors importants com el de la construcció i l’energia
Protecció del medi ambient i incentius fiscals per iniciatives de descontaminació
Comptabilitzar el carboni que es troba en terreny forestal, en el còmput disponible pel conjunt de l’economia
Iniciatives per disminuir emissions de CO2 i la petjada de carboni, amb la reinversió dels beneficis en una clar impuls de gestió forestal sostenible.
Formació professional del sector, per fixar la població en àrees rurals.
 
Des del Consorci Forestal de Catalunya i amb el suport de la COSE treballarem de valent per explicar la importància de les nostres propostes pel conjunt de la societat a tots els grups polítics. Confiem que aquesta nova Llei del Canvi Climàtic contribueixi a l’assoliment d’una societat sostenible i econòmicament competitiva, i millor adaptada a l’impacte del canvi climàtic.

Comparteix 

Unificar les competències de les polítiques forestal i de conservació del medi natural
Simplificació administrativa: convertir el Centre de la Propietat Forestal en l’administració única del bosc
Millorar el finançament i crear nous incentius fiscals i de pagament de serveis ambientals per impulsar la bioeconomia i la contribució de la gestió forestal sostenible a les polítiques d’energia i canvi climàtic.
Regular l’accés al medi natural per garantir l’equilibri entre l’ús social, la conservació i millora del territori i les activitats agràries i forestals.


Més informació

Comparteix 

El Consorci Forestal de Catalunya s’ha reunit amb la Consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, per demanar més finançament per a reparar els danys causats el mes de gener pel temporal Glòria a les finques forestals de Catalunya. Aquell brutal temporal de llevant, viscut amb molta preocupació pels propietaris forestals, va afectar tot el país en un històric episodi de pluja, neu, vent i onatge que va fer estralls en molts indrets, i que pel qual també vam haver de lamentar vides humanes.

El desbordament de rius i la crescuda de torrenteres va provocar arrossegament de materials i d’arbres que van destrossar infraestructures, carreteres i camins, a més de moltes inundacions i una gran afectació en collites i superfícies boscoses. L’impacte en terrenys forestals va ser especialment molt greu a les comarques de la Selva i del Vallès Oriental, entre d’altres, amb múltiples desperfectes en infraestructures com guals, ponts, murs i esculleres, així com en zones de plantacions.

Des del Consorci Forestal es calcula que hi va haver prop d’un miler de quilòmetres de camins afectats, i es va valorar el conjunt dels danys en 1,6 milions d’euros, una xifra molt propera a l’import de les sol·licituds d’ajuts demanades a la Generalitat. Ara, però, argumentant problemes pressupostaris, s’han denegat el 60% dels treballs sol·licitats.

Des del Consorci Forestal consideren especialment greu que la majoria de camins que els seus propietaris han arranjat de forma particular no rebran cap tipus d’ajut, mentre que són camins utilitzats massivament per la ciutadania per accedir al medi natural.

Pel greuge crònic que suposa la manca de finançament i d’inversió en boscos, el Consorci Forestal ha traslladat la seva profunda preocupació a la Consellera Jordà, qui s’ha compromès a buscar recursos per ajudar al màxim nombre d’afectats pels danys del temporal Glòria. El Consorci Forestal agraeix  a la Consellera la seva comprensió i el compromís, tant per abordar la necessitat d’ajudar als silvicultors més afectats, com per treballar per reduir el desequilibri que arrossega el seu Departament a nivell d’inversió en la millora i conservació de boscos, ja sigui a través de programes d’ajuts o d’actuacions directament executades pel Departament.

Uns desperfectes documentats i quantificats

Les setmanes posteriors als greus efectes del pas del vent i la gran quantitat d’aigua caiguda durant l’episodi del Glòria, els propietaris forestals van fer balanç dels danys causats a les seves finques, especialment pels desperfectes provocats a camins principals, secundaris i de desembosc, a més d’afectacions importants a obres com ponts, murs i guals. Es va documentar gràficament totes les destrosses i a partir de la correcció dels inventaris de danys facilitats pels mateixos propietaris forestals es va fer la valoració que ascendia a 1.600.000 euros. Des del Consorci Forestal es va fer arribar aquesta documentació al Departament d’Agricultura, amb la petició que s’incrementés el fons de contingència previst per pal·liar l’impacte del temporal Glòria en boscos privats. Nou mesos després, el 60% dels treballs de reparació han quedat fora del programa d’ajuts del govern.

Comparteix 

tot amb l’objectiu de fixar la gent a les zones rural i que gaudeixin dels mateixos serveis que les zones metropolitanes. Pel que fa a les infraestructures i les noves tecnologies, segons País Rural han d’arribar a tot el país i avui en dia encara hi ha zones on no arriben.El moviment País Rural s’ha presentat aquest divendres 13 de novembre al vespre a l’Alta Ribagorça. A la reunió en línia hi han assistit els tres alcaldes de la comarca, l’alcaldessa de la Vall de Boí, Sònia Bruguera; l’alcaldessa de Vilaller, Maria José Erta; l’alcalde del Pont de Suert, José Antonio Troguet; els regidors de la Vall de Boí, Nil Monsó, Èric Iglesias, Albert Palacín i Gerard Subirà; i el president de País Rural, Josep Maria d’Abadal, entre d’altres membres de País Rural. La reunió s’havia convocat a la Vall de Boí però en compliment de les mesures de prevenció de la COVID19 s’ha fet en línia.

País rural, que ja s’ha registrat com a lobby, està redactant l’Estatut del municipi rural com a gran paraigües pel país rural, a l’estil de l’Agenda agrària a França. Per exemple a França està prohibit tancar una escola rural i això gràcies a l’Agenda agrària. En aquesta línia País Rural s’està reunint amb tots els partits polítics de Catalunya.

Els alcaldes de l’Alta Ribagorça volen ser escoltats

L’alcaldessa de la Vall de Boí, Sònia Bruguera, ha manifestat que, tal i com defensa el moviment País Rural, “Catalunya pateix un gran desequilibri territorial. Tot i que la majoria dels habitants de Catalunya viuen a Barcelona o la seva àrea metropolitana, dels 948 municipis del país, 900 són rurals i per tant han de ser escoltats en la pressa de decisions d’allò que els afecta, haurien de poder definir, projectar i executar les polítiques rurals i de natura que considerin més oportunes. Volem recuperar la governança pels municipis i des dels municipis en tots els àmbits, ja no sols dels espais naturals, sinó també poder dir la nostra en la gestió forestal, i l’urbanisme, i poder defensar la igualtat en l’accés a l’educació i la sanitat, per posar alguns exemples”.

Per altra banda, l’alcalde del Pont de Suert, José Antonio Troguet, ha destacat que “hem de lluitar perquè la vida al món rural sigui una opció real, i el municipalisme tingui veritable pes en la governança del nostre territori”.

Finalment, l’alcaldessa de Vilaller, Maria José Erta, ha explicat que “País Rural pot ser una eina important per lluitat contra el despoblament, la creació d’un pla estratègic, que valori les especificitats i polítiques rurals, tenint en compte les necessitats de cada territori. Cal realitzar una política estructural en atenció als sectors agraris i forestals. La defensa de les escoles rurals, evitant el seu tancament. Cal minorar l’escletxa digital i de xarxes viàries que el món rural pateix, i sobretot un enfocament transversal de totes les zones rurals per fer front a l’ampli ventall de reptes econòmics, medioambientals i socials que actualment existeixen”.

País rural, nascuda per representar la Catalunya rural

País Rural va néixer el dissabte 18 de juliol del 2020 amb l’assemblea fundacional celebrada a Montblanc (Conca de Barberà). País Rural, que està formada per ajuntaments, empreses, associacions i ciutadans, reclama que els municipis puguin definir, projectar i executar les polítiques rurals i de natura que considerin oportunes, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, però de forma autònoma. El nou moviment vol acabar amb els greuges, el desequilibri territorial i el despoblament rural. Es treballarà per un país on es pugui gaudir dels mateixos serveis (públic i privats) en tots els municipis.

País Rural presenta un model de País al territori, apartidista, municipalista, i amb vocació de construir ponts amb el món urbà.

Comparteix 

El Consorci Forestal de Catalunya demanarà als diferents partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya que adoptin mesures de regulació de l’accés al medi natural, i que es recuperi el full de ruta pels usos del bosc que fa anys que està aturat. La petició la farà per escrit, coincidint amb els efectes d’un cap de setmana en què espais com el Parc Natural del Montseny han tornat a registrar una sobredimensionada afluència de visitants, tot i la crida de les autoritats a limitar la mobilitat.

La  regulació de l’ús públic del bosc és un debat recurrent i un problema creixent i el Consorci Forestal, que agrupa propietaris i associacions forestals catalanes, considera que les diferents administracions no afronten de forma decidida. Per això emplaça als diferents partits a obrir un debat sobre la política forestal i a incloure en els seus programes electorals les propostes que facin possible disposar d’un full de ruta que fa temps que reclama, per a gestionar amb eficiència un espai que representa el 60% del territori català. L’organització de silvicultors de Catalunya demana una regulació de l’ús social de l’espai que no atempti contra els drets dels titulars dels terrenys.

Una massificació que afecta la biodiversitat i abusa de la propietat privada
 

Cada any es fa més palès un canvi de sensibilitat a nivell social, que ha popularitzat molt les sortides a la natura. La incisiva promoció de l’ús terciari dels boscos pers part de l’Administració d’espais naturals i  l’interès creixent per la pràctica d’activitats físiques han portat a un increment descontrolat de consum de natura. Un fet que, amb exemples com el d’aquest cap de setmana amb centenars de vehicles ocupant espais protegits o amb deixalles abandonades al bosc, suposa un perjudici directe a nivell ambiental, econòmic i també social. I és que la massificació porta a la degradació de molts espais singulars i al deteriorament de la biodiversitat, a la pèrdua de la tranquil·litat que moltes especies necessiten,  i a la proliferació d’abusos sobre les propietats privades.

Aquest fenomen es fa especialment evident en moments com els caps de setmana de tardor,  amb la invasió i col·lapse literal de moltes de les zones més concorregudes de la nostra geografia, i que des del Consorci Forestal porten denunciant des de fa anys. A diferència d’altres països o regions, a Catalunya sempre han estat oberts a veïns i al públic en general els boscos i els milers de quilometres carreteres secundàries i de camins públics i privats que fan possible la gestió d’aquests espais. No obstant, aquests constitueixen una infraestructura verda fràgil que s’està posant en perill.

La promoció de l’ús del bosc no s’acompanya d’una regulació apropiada
 

El Consorci Forestal de Catalunya veu amb preocupació com, en contra del que passa als espais urbans, aquest canvi d’usos i la promoció de l’ús públic dels espais naturals com a font d’ingressos pel sector turístic, restauració i les activitats directament vinculades, no s’ha acompanyat d’un diàleg i d’una regulació que eviti la socialització dels beneficis. Per contra, les despeses de gestió i conservació de les finques cauen exclusivament ens mans dels seus propietaris. L’entitat també considera un contrasentit i una greu irresponsabilitat que mentre sembla que hi ha barra lliure pel consum desmesurat de natura, es dona la paradoxa que creixen les limitacions i restriccions a la gestió forestal sostenible imposades pel Departament de Territori, sota el pretext de la conservació i millora de la biodiversitat.

Precisament els silvicultors entenen la gestió forestal sostenible i planificada com una eina per la conservació de l’espai i pel desenvolupament econòmic del territori.

Comparteix 

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha presentat el projecte de Decret d’aprovació del catàleg de la fauna salvatge autòctona protegida i amenaçada excloent del tràmit d’audiència a les entitats del sector forestal.
La proposta de Decret és un document especialment important, ja que recull 263 espècies, 61 de les quals ja són al catàleg estatal, i 202 són de nova incorporació. Tanmateix, regula els procediments de catalogació i descatalogació d’espècies i el contingut i tramitació dels plans de conservació, recuperació i introducció de fauna.
Des del Consorci Forestal ens preocupa la manca d’informació i participació tant en el procés de redacció del projecte de Decret, com en tot el relatiu a la declaració de noves espècies, aprovació de plans de conservació i recuperació, etc. Quelcom que entenem contrari a  la normativa que regula el dret d’accés a la informació medi ambiental.
Al mateix temps, això genera una gran inseguretat jurídica i fa evident la desconfiança entre l’administració ambiental i els professionals del món forestal i agrari. Una desconfiança que sembla s’estén també a la mateixa administració agrària i forestal.
Altres temes que trobareu a les al·legacions i que no es recullen en el projecte de decret és la necessitat d’ajustar-se a la normativa marc en la matèria. Tampoc la necessitat de preveure incentius i de garantir els mecanismes de compensació per danys i pèrdues directes que els plans i mesures de conservació i recuperació puguin generar sobre activitats agràries i forestals.

Comparteix 

L'Associació de Propietaris Forestals del Montnegre i el Corredor organitza dues interessants jornades online en el marc de la Setmana del Bosc de Sant Celoni. Dimarts 13 d'octubre parlaran dels problemes sanitaris que afecten al Montnegre-Corredor (veure programa) i l'endemà, 14 d'octubre, es debatrà sobre els usos de la fusta local. En aquesta xerrada el responsable de la Cooperativa Serveis Forestals, Josep M Tusell, explicarà el projecte d'innovació en producte, procés i en comercialització per introduir al mercat català fustes locals de característiques especials. (programa i inscripció gratuïta aquí).

Aquest any la VI edició de la Setmana del Bosc combinarà les activitats presencials amb d'altres en línia, degut a la situació sanitària actual. Es celebrarà del 15 al 25 d'octubre i aquí podeu veure tota la programació.

Comparteix 

Com a membre de l’entitat, el Consorci Forestal de Catalunya aporta cada any una dotació econòmica al Consorci de les Gavarres, per recolzar tant l’activitat forestal com la tasca dels silvicultors en matèria de conservació d’aquest massís.

Comparteix 

Des del Consorci Forestal i agafant el text del projecte de Llei, veiem que l'estat va darrere de la normativa catalana (Llei catalana publicada el 2017) tant per la diferència de calendari, com pel contingut de la norma.

Sota el nostre criteri i el de bona part de les organitzacions forestalistes de l'Estat (la pràctica totalitat amb l'excepció de la indústria), la llei presenta mancances i contradiccions de fons i important com:

- Focalitzar la generació d'energia en la  generació elèctrica deixant de costat la importància de la tèrmica. Un camp on la biomassa forestal ha fet passos molt importants i on té encara molt recorregut per endavant

- Insisteix en el principi de internalització de costos (qui contamina paga) però no recull la necessitat de compensar les externalitats positives del bosc com a embornal de carboni (qui descontamina cobra)

- No incorpora cap novetat en relació a la necessitat de mesures potents per impulsar la gestió sostenible dels boscos, la seva adaptació al canvi climàtic i la promoció del consum de productes fusters

Per tot plegat, el 31 d’agost  ens vam reunir amb Joan Capdevila, propietari forestal i ponent a la Llei per part del Grup Republicà al Congrés. Agraïm l’atenció dedicada per en Joan, persona propera i que s'ha compromès a treballar per facilitar la incorporació de les propostes del sector en aquest i altres textos vinculats a la normativa de canvi climàtic i energia.

En la recent COP24 celebrada a Katowice (Polònia), Espanya s'ha sumat a la Declaració de Silesia que compromet els governs, entre altres, a la Declaració Boscos per al Clima, que crida als estats a conservar i incrementar els embornals naturals de CO2.

Comparteix 

Cooperativa Serveis Forestals
Es varen renovar els càrrecs de President i Tresorer:

• Jordi Puigdevall (propietari i empresari forestal de Joanet -Arbúcies-), com a President
• Rosendo Castelló (president del Consorci Forestal), com a Tresorer
   

 Consorci Forestal de Catalunya
Es varen renovar els càrrecs de la Comissió Permanent o executiva:
 

• Josep M Collellmir (president de l'associació de Propietaris Forestals de Santa Pau), com a vicepresident
• Josep M Valls, (representant de la Selva i President de l'associació forestal i agrària de Sant Hilari i de la Fundació Boscos), com a tresorer
• Jordi Reixachs, (representant de l'Anoia) i Xavier Alfaras, (representant del Maresme); com a vocals

 
Junta de Govern: 

• S'incorporen: Eduard de Ribot, (silvicultor, membre del Consell Rector del Centre de la Propietat Forestal i persona amb una llarga trajectòria de col·laboració en tot tipus de projectes i iniciatives tant a nivell de Consorci Forestal, com de cooperativa) com a representant de La Selva; i Jordi Salbanyà, (especialista en dret forestal i soci de l'associació del Montnegre Corredor), com a representant del Maresme.

• Es renoven els següents representants comarcals: Ramon Bosch (Anoia), Carles Vaello (Alt Empordà), Xavier Casaldàliga (Bages), Joaquim Riera (Osona i Guilleries-Savassona), Josep Sagués (Ripollès).

• Deixen el seu càrrec: Jordi Boix, Josep Mataró i Josep M de Ribot (tots ells representants de la Selva); i Enric Planas (representant del Baix Empordà-Gironès)
   

 
Volem manifestar el nostre agraïment a l'Escola Forestal per la cessió de les seves instal·lacions, així com als socis que malgrat l'època de calor i pandèmia que tenim varen fer possible l'acte amb la seva participació.

Comparteix 

En defensa del país rural i la seva gent

L’assemblea ha aprovat el manifest titulat “Un gran país rural” que marca els grans objectius de la Plataforma. El text destaca que Catalunya pateix un gran desequilibri territorial ja que la major part dels seus habitants viuen a Barcelona i la seva àrea metropolitana (el 71% de la població viu en 59 ciutats). Tanmateix, uns 900 municipis són rurals, uns municipis que estructuren el territori, i creuen que són els municipis que “han de definir, projectar i executar les polítiques rurals i de natura que considerin més oportunes de forma autònoma, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya”.

El manifest reclama posar fi als greuges que pateix el món rural com ara “l’evident i preocupant despoblament rural és el símptoma més clar i evident d’aquest tracte injust i d’una concepció esbiaixada de la realitat”. Alhora, remarquen que el valor d’un país es troba també en la salut econòmica de les seves àrees rurals, amb qualitat de vida i serveis sanitaris i educatius, en la riquesa ecològica del seu entorn natural, en la qualitat del seu paisatge, en la força de la seva cultura d’arrel i en la capacitat transformadora d’aquesta ciutadania. Es vol prevenir el canvi climàtic, potenciar el desenvolupament rural sostenible i promocionar els productes de proximitat, entre moltes d’altres propostes.

País rural exposa que “la revolució digital i la millora de les infraestructures garanteixen la connexió del medi rural amb la resta del país. Podem gaudir de tots els serveis públics i privats en qualsevol lloc i en qualsevol moment, això sempre i quan les polítiques públiques ho permetin i una nova concepció de país ho faciliti”.

Una direcció representativa de la Catalunya rural

L’assemblea ha escollit Josep Maria Vila d’Abadal president de la Plataforma País Rural dins d’un consell executiu de 9 persones, amb 4 vicepresidències per a  Just Serra (president de Boscat), Josep Tarín (alcalde de Talamanca), Carlos Isús (president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà) i Francesc Boya (Síndic d’Aran). A més completen el consell executiu: Marc Francesch (tresorer), l’advocat Àlex Serrahima (secretari), l’alcaldessa de la Vall de Boí Sònia Bruguera (vocal) i l’alcalde d’Arbúcies Pere Garriga (vocal). També s’ha aprovat una àmplia junta directiva.

En el seu discurs de cloenda de l’assemblea el president de la Plataforma País Rural, Josep Maria Vila d’Abadal, ha destacat que “som aquí perquè des de la restauració democràtica es governa des de Barcelona, traient competències com ara les d’Urbanisme als municipis, i ha continuat amb l’Agència de la Natura, que ens ha tret més capacitat de decisió al territori”. A més, ha manifestat que “País Rural és tot el que contemplen els municipis rurals:  diversitat, la conservació de la natura, habitatge, formació, educació, joventut, infraestructures, urbanisme, sector primari...”. Vila d’abadal ha proposat un Estatut del municipi rural com a primer pas per trobar solucions i corregir les lleis existents perquè tenim un projecte per tot el país i per crear una nova Catalunya

Comparteix 

El Moviment País Rural és el resultat de la suma d'esforços de centenars de persones, ajuntaments, empreses i entitats arrelades al mon rural.  País Rural esdevindrà ara una associació transversal i apolítica, que defensa una nova visió de les polítiques que afecten al territori. Un plantejament potent i innovador que ha de servir per retornar la capacitat de decisió, el futur i la il·lusió tant a la gent del territori com a les institucions que l'estructuren. 
Volem que el nostre sigui el motor d’un canvi real i que això es tradueixi en noves polítiques del Govern de Catalunya.

Comparteix 

Els signants del manifest han optat per aquesta iniciativa després de la negativa del Parlament de posposar la votació per la creació de l’Agència de Patrimoni Natural, votació que es durà a terme els propers dies 17 i 18 de juny.

Els assistents a la reunió han estat d’acord que no ha de ser un moviment polític sinó un moviment rural, i que es farà pedagogia al territori perquè es conegui més a fons les conseqüències que comporta la creació de l’Agència.

Un cop estiguin redactats els estatus de la nova gestora, els assistents es reuniran el proper juliol a Montblanc.

Carlos Isus, president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, lamenta que s’hagi perdut una gran oportunitat de fer les coses bé, i no d’esquena al món rural.

Comparteix 

→ Que s’ajorni l’aprovació de la Proposició de Llei de l’Agència de Patrimoni Natural fins que no sigui consensuada amb els actors clau del territori: organitzacions agràries i forestals i ens locals.

→ Que s'escoltin i es tingui en consideració als Municipis. Especialment als Municipis propietaris de boscos i amb comunals.

→ La unificació de competències relatives a la gestió, conservació i millora del medi natural.

→ Que es contempli des de l’inici la participació del sector forestal i agrari i del món local en la nova proposta.

→ Que s’incrementi el pressupost assignat a les polítiques dedicades a la gestió, conservació i millora del medi natural.

→ Que des del Parlament s’obri un debat en profunditat i plural sobre la necessitat de construir una visió comú, ambiciosa i de futur, que integri la visió sobre el medi natural del món urbà i del món rural.


Estem a favor d’una Agència de la Natura, però no d’aquesta!

Recordeu: Consulteu-lo sencer i adheriu-vos al manifest clicant aquí.

Comparteix 

L’eruga del suro és el segon defoliador més important de les masses forestals a Catalunya després de la processionària del pi, i causa importants danys especialment a l’alzina surera (Querqus suber) i l’alzina (Q.ilex), amb defoliacions parcials o completes segons la intensitat de la plaga. La protecció dels suros i les alzines, a més a més de conservar-los com a espècie mediterrània i autòctona, serveix també per preservar la biodiversitat que es desenvolupa en aquests hàbitats. Així doncs el tractament pel control de la plaga, declarat d’utilitat pública per part de l’administració catalana, busca la preservació dels boscos autòctons de Catalunya i de la biodiversitat que generen.

Compromesos amb la defensa de la viabilitat de la gestió forestal sostenible i en la recerca de les millors solucions per a combatre el problema, des de fa temps, juntament amb experts en l’àmbit de plagues i amb els professionals del Departament d’Agricultura, estem fent un seguiment sobre bones pràctiques i recomanacions basades en experiències que s’han dut a terme a d’altres zones com Andalusia, Balears o Sardenya, on pateixen el mateix problema i on s’han estat fent tractaments de control.

Amb els seus experts, s’han revisat estudis existents sobre la biologia i funcionament de la Lymantria i sobre els efectes del seu control biològic, i s’ha fet un seguiment dels danys sobre les masses arbòries. Tot i que al principi vam comptar molt amb la capacitat de rebrot i recuperació dels arbres, aviat vam tenir evidències de pèrdues milionàries degut a la mortalitat de planifolis i coníferes, l’aturada en el creixement dels arbres i la pèrdua de qualitat del suro en els arbres afectats.

És per això que, malgrat una postura inicial molt prudent i escèptica davant la necessitat del control biològic de la sobre població de Lymantria, hem arribat a la conclusió que, amb la prudència necessària i d’acord amb les pautes acordades amb els responsables del Parc Natural del Montnegre Corredor, el control biològic és una eina important i necessària per a l’atenuació de la població d’aquesta plaga, i un instrument eficaç per ajudar a l'autocontrol del propi sistema natural. No és un tractament d’ampli espectre com els que s’aplicaven antigament, i sobre els quals mantenim una postura contrària a la seva utilització. El producte fitosanitari que s’utilitzarà és biològic (Bacillus thuringiensis subsp. kurstaki), compatible amb l’agricultura ecològica. És selectiu, afecta a  lepidòpters en una fase molt concreta del seu desenvolupament i no és nociu ni per abelles ni altres insectes. Tampoc està classificat com a perillós per al medi ambient ni per als organismes aquàtics.

És molt senzill caure en les simplificacions ideològiques que amb el pretext de la cura del medi ambient, defensen que la  millor gestió és no actuar. La conservació no és una absència d’intervenció. Res més lluny de la realitat, aquesta és una idea criticable i altament perillosa per la sostenibilitat dels boscos en un entorn que històricament ha estat altament humanitzat.      

Per tot això, creiem que cal actuar amb determinació, i amb la prudència que requereix la situació, davant l’evidència dels efectes generats per una plaga, que provoca un gran desequilibri en uns boscos on la viabilitat de la seva gestió ja és compromesa, en gran part per l’abandonament de la seva gestió. És per això que ja hem fet arribar els nostres arguments al conjunt d’entitats i organitzacions que signen el manifest contrari al tractament i que les hem emplaçat a debatre aquest tema de forma rigorosa i objectiva.

Comparteix 

Producte biològic i zones de tractament

El producte fitosanitari que s’utilitzarà és biològic (Bacillus thuringiensis subsp. kurstaki), compatible amb l’agricultura ecològica i no està classificat com a perillós per al medi ambient ni per als organismes aquàtics.

Quant als criteris per a la selecció de les zones a tractar, un cop planificada la campanya, es prioritzen les zones tenint en compte diferents paràmetres com ara el grau d’afectació de l’any anterior, la reiteració de les afectacions, la sensibilitat de les masses forestals, l’ús social, l’impacte paisatgístic, les demandes públiques i la logística, entre d’altres. Abans d’aplicar els tractaments, es manté una estreta informació amb les associacions de persones afectades per sensibilitat química múltiple, i també amb apicultors i titulars d’explotacions ramaderes ecològiques i amb els òrgans gestors dels espais naturals protegits. També s’informa els ajuntaments abans de començar les aplicacions. Cal tenir presents les limitacions de la normativa relativa als tractaments aeris que els prohibeix a menys de 100 m de zones habitades.

Les actuacions es faran a un total de 14 municipis  a la Selva (3.200 ha), el Vallès Oriental (1.600 ha) i el Maresme (1.200 ha) i es realitzaran seguint tota la normativa vigent en el moment en relació amb les mesures per prevenir la expansió del SARS-CoV-2 i garantint les mesures de seguretat.

Comparteix