Núm. 81 - Setembre de 2006

Entrevista:
Emili Garolera: La inquietud i l'amor als boscos, les claus per saber viure tota una vida amb i per al bosc

President honorari del Consorci Forestal de Catalunya i membre fundador. No és gens agosarat afirmar que Emili Garolera és el silvicultor i propietari forestal més emblemàtic de Catalunya. Ara, amb 83 anys, i encara amb els boscos com a protagonistes dels seus sentiments, ens recull en unes paraules una inacabable font d'experiència.

Emili Garolera i Bohils, forestal i nascut a Arbúcies el dia 21 de març de l'any 1923. Ell es pregunta: “És casualitat que la data del meu naixement coincideixi amb el primer dia de primavera, amb el dia forestal mundial i amb el dia del patró del roure a França?”. Garolera ha estat president del Consorci Forestal de Catalunya des del 1980 fins al 1987 i és actualment president honorari. Ens diu una frase que podria ser un lema: “La inquietud i l’amor als boscos, les claus per saber viure tota una vida amb i per al bosc”

Sorprèn veure com l'Emili s'aferra i s'estima la seva terra i les seves memòries... "Van ser el meu avi i el meu pare qui des que vaig néixer em van inculcar l'encant pels boscos en una època en què tot eren matxos". Seguint la tradició forestalista de la seva família i sempre d'acord amb els temps moderns, Emili Garolera ha sabut aprofitar les experiències familiars per donar continuïtat a estudis i investigacions de valor incalculable per a la silvicultura forestal espanyola. Emili afirma: "Alguns dels resultats obtinguts a casa han estat decisius en el món forestal".

- Què és allò que tant tipifica la família Garolera en el món forestal?
- El pare era un home vocacional, era l'home de les frondoses, el freixe, l'alzina i el castanyer. No obstant, la inquietud per millorar trobant espècies o varietats més productives i amb bona adaptació a les nostres terres em va portar a investigar i a estudiar la possibilitat d'introduir espècies resinoses. Jo, conjuntament amb dos o tres amics, vam ser els impulsors del canvi a les resinoses.

Emili Garolera destaca, entre les seves descobertes, ser pioner, conjuntament amb els seus companys forestalistes, en la introducció del Douglas a Espanya. Aquesta espècie ha demostrat evolucionar amb èxit, amb una gran adaptabilitat en sòls amb terreny àcid i amb altituds superiors als 700 m, i ara per ara demostra ser una de les espècies més rendibles en sòls que compleixen les condicions requerides.

- Quin és el secret del bon resultat de les vostres investigacions?
- El meu secret és l'ànsia de conèixer i posar en pràctica el funcionament de diverses espècies resinoses i frondoses d'arreu del món. Viatjar m'ha permès conèixer espècies potencialment adaptables al Montseny i a les Guilleries amb millors productivitats i qualitats de fusta. Un cop detectades quines espècies complien uns requeriments mínims d'adaptabilitat i productivitat passaven a formar part de l'arborètum familiar, des del qual continuo fent seguiment dels resultats obtinguts any rere any, hagin donat o no bon resultat. Els resultats obtinguts s'han registrat des que tenia 20 anys en una llista que fins ara i en endavant es continuarà complimentant. De tots i cadascun d'aquests viatges, n'he redactat unes cròniques que han quedat a disposició del Consorci Forestal de Catalunya. De les més de 200 espècies que formen l'arborètum, 37 espècies introduïdes i 11 d'autòctones han resultat un èxit. Les noves espècies introduïdes amb millors resultats han estat l'avet Douglas, Pseudotsuga menziesii, en sòls rics i humits per sobre dels 800 m, el làrix o pi de Còrsega, Pinus nigra var. Corsicana, en sòls secs i escassos per sobre dels 800 m, l'insigne, Pinus radiata, en sòls rics per sota dels 800 m, i el marítim de Ligúria, Pinus pinaster var. liguriensis, en sòls secs i escassos per sota dels 800 m.

- Quin és el proper pas en la investigació forestal?
- Junt amb el meu fill Joan estem treballant en la creació d'un híbrid entre el pi insigne, Pinus radiata, i el Jefrey, Pinus jeffreyi, que són coníferes nordamericanes de Califòrnia. Amb aquest estudi es vol trobar un híbrid que s'adapti perfectament als sòls del Montseny i de les Guilleries i que s'adapti a viure a muntanya, és a dir, per sobre dels 800 m.

- Com veu la situació actual del sector?
- Es percep un sector amb manca d'iniciativa per capitalitzar els boscos. Són moltes les investigacions i estudis que es poden fer per trobar espècies eficients per a cada contrada i per tant per a cada tipologia de sòl i condicions climàtiques. Sí que és veritat que la zona del Montseny i de les Guilleries gaudeix d'unes condicions privilegiades, però també hi ha oportunitats fora del Montseny i les Guilleries, per exemple Solsona i altres llocs bàsics, on espècies com el pi marítim origen Marroc o el cedre de l'Atlas, Cedrus atlantica, podrien estar donant millor resultat que la pinassa, Pinus nigra, sobre sòl bàsic. que la pinassa, Pinus nigra, sobre sol bàsic. També hauriem de parlar de les espècies nobles, de molt bona fusta, però amb requeriments d'humitat i bon sol. Són espècies que algun dia podrien substituir les tropicals, cada día mes escasses per l'excesiva explotació i les prohibicions. Per exemple els cirerers, les nogueres, els freixes, les blades i el que em te el cor robat, la sequoia vermella. Manquen inquietuds i nombrosos fracassos. Sense això, i sense una classe política que ho incentivi, serà difícil tornar a capitalitzar els nostres boscos. Estem en uns moments molt difícils i, potser, de transició: si el canvi climàtic es confirma, els esquemes exposats hauran d`ésser revisats. La climatologia viscuda aquest any seria un exemple. Llavors això podria portar a un canvi total en les nostres concepcions: donar bona preferència als cedres, sobretot el del Atlas, els xipressos com l’arizonica i el lusitànica, en zona mediterrània, afegir-hi també l'halepensis, tant mal vist, però en aquest futur podría ser plenament recuperat. El tetraclinis, amb la virtut de rebrotat.

- Si tornéssiu a néixer, tornaríeu a ser forestal?
- Sí! I sigui quina sigui la situació econòmica del sector. Quan era jove i havia de decidir sobre el meu futur professional, un oncle em va proposar de ser hereu de l'hotel Mont-Thabor, situat al centre de París. Jo havia de decidir entre ser hereu i gestionar la finca de casa o emprendre un nou ofici encara més esperançador en aquells temps. Li vaig dir al meu oncle: "Et podria dir que sí, però no durant molt de temps, perquè no ho sabré fer prou bé per poder continuar. En canvi, als boscos de casa és possible que ho faci bé, doncs, perquè per a mi és quelcom vocacional".

Facsímil d’anotacions manuscrites d’EmiliGarolera sobre silvicultura.

Facsímil d’un croquis de reforestació d’un terreny de vinya.

tornar a sumari

article següent