Núm. 80 - Juliol de 2006

La natura, una meteoròloga llegendària

Fruit del sentit comú i de l'experiència d'aquestes persones, directament vinculades amb les variacions meteorològiques, s'ha confegit un gran ventall de dites populars relacionades amb la meteorologia.

Qui no se n'ha adonat que ve un canvi de temps així que observa els animals del nostre entorn? Algunes aus insectívores com les orenetes volen a una alçada considerable quan l'atmosfera és inestable, ja que es generen fluxos d'aire ascendents que ocasionen el transport de molts insectes i d'aliment disponible a grans alçades. Quan s'acosten les tempestes les aus insectívores volen més baix que habitualment i amb trajectòries circulars resultat de nombrosos canvis de temperatura i humitat de l'aire.

Les aus migratòries són senyals inequívocs que anuncien els canvis d'estacions. Els insectes són uns molt bons meteoròlegs: així, si totes les abelles tornen cap a l'arna és que anuncien pluja. Si a la tardor observem moltes més abelles del que és habitual i es mostren especialment actives, vol dir que l'hivern serà molt rigorós.

Les formigues anuncien temps plujós i inestable quan les veiem circular en línia recta enèrgicament. I el grill, el coneixeu? Amb el seu ajut podem aprendre a calcular la temperatura de l'aire. Només cal que compteu el nombre de sons que fa durant un minut i hi apliqueu el següent càlcul:
Temperatura de l'aire = (nombre sons del grill per minut / 5) - 9

És aconsellable que compteu el nombre de sons en 15 segons i el multipliqueu per 4, perquè canta molt ràpid, sobretot a les hores centrals del dia a ple estiu. El bon resultat d'aquest mètode es deu a l'acceleració del metabolisme del grill quan puja la temperatura.

Les vaques anuncien pluges quan es repleguen en un extrem del camp i quan seuen per buscar protecció i mantenir eixuta una parcel·la d'herba. Lògicament, les plantes també es veuen molt influïdes pel tipus de temps que fa i s'hi adapten força. Hi ha algunes plantes que anuncien l'arribada de pluges quan tanquen les seves fulles, com per exemple la pimpinella i la pinya.

Per acabar, alguns indicadors més: plourà probablement si apareixen formigues amb ales, si el ruc mou les orelles, si un gat es renta la cara o quan els coloms es banyen. Si ignorem la natura ignorem el coneixement.

Maig ventós
i juny calent,
fa bon vi i bon forment

Del juny enllà,
el sol comença
a minvar

Pel juliol,
els temporals
a la posta del sol,
i per l'agost, a l'entrada de fosc

Al juny, la pluja està lluny,
i si plou, cada gota és com el puny

Juny, juliol i agost, ni dones, ni col, ni most (però...)

Col i dona, tot l'any és bona.

Resum meteorològic de l'any en curs

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del CDAS-NCEP/RCAR Reanalysis (NOMADS . NCDC . NOAA)

De gener a maig s'han registrat pel cap baix tres fets meteorològics que mereixen un comentari per la seva importància directa amb l'actualitat agrària i forestal.

Proposo de fer-ne el seguiment a partir d'una única dada, la corresponent a una temperatura mitjana diària obtinguda a uns 1.500 metres d'alçada i que consideraré representativa del que succeeix al conjunt del país. El valor enregistrat enguany (línia de gener a maig) es pot comparar amb una mitjana climàtica del període 1951-2006 (línia de gener a desembre).

El primer fet rellevant de l'any és la nevada de finals de gener, al voltant de la qual es registra la temperatura més baixa (27/01). La neu va ser bastant humida, però després es va glaçar, amb un notable impacte sobre la massa arbòria de les cotes baixes, poc adaptada, i castigada ja pel fred i la sequera de 2005.

El segon fet és la ventada de l'11 de març (11/03). Aquest episodi el recordaran principalment els lectors del voltant del litoral i prelitoral central. El vents forts no es poden detectar en aquest gràfic de temperatures, però la dada queda reflectida perquè aquell episodi va suposar el punt i final de l'hivern. Els forts vents de component oest van escombrar l'aire fred que havíem tingut des de començaments de desembre. La nova massa d'aire es mostrarà cada cop més càlida i seca. La ventada també va comportar una certa trencadissa al bosc.

Finalment, el tercer impacte és precisament aquesta arribada prematura de l'estiu. En el gràfic destaca el registre del 17 de maig (17/05) amb 20,7 ºC. Per a aquesta altura i per a aquesta època de l'any, aquest valor suposa el setè registre més càlid de tota la sèrie històrica disponible aquí (1948-2006). Més enllà d'aquest rècord, es pot observar com des de començaments d'abril les temperatures són quasi sempre superiors a la mitjana per l'època. L'aire càlid persistent en aquest nivell de l'atmosfera cal associar-lo a temps anticiclònic i absència de precipitacions. Igual que la primavera del 2005, la del 2006 torna a ser seca. D'aquest tercer fet remarcable de l'any ja se'n ressent ara la vegetació, sobretot l'arbustiva i l'herbàcia, inclosos els conreus de secà. Per cert, uns estudis recents del Grup d'Investigació del Canvi Climàtic de la Universitat Rovira i Virgili alerten que les primaveres s'estan fent més càlides i seques. La pluviometria primaveral a Catalunya ha disminuït en una quarta part al llarg del segle XX, i un lleuger increment de les precipitacions durant la resta de l'any no compensa aquest dèficit.

David Montserrat i Aguadé.
Tècnic del DMAH

tornar a sumari

article següent