Núm. 80 - Juliol de 2006

Coleòpters, els desconeguts del bosc

Els boscos, generalment els coneixem tan sols per la presència de la diversitat de plantes vasculars (arbres, arbusts i flors) i per la fauna més característica (mamífers, ocells, rèptils, amfibis…) sense parar esment en l'enorme i veritable diversitat que s'amaga en cada comunitat vegetal existent: els insectes.

L'entomologia és la ciència que estudia els insectes en general, mentre que l'entomologia forestal estudia els insectes que afecten els boscos i els productes que se n'obtenen. Els insectes presenten un alt grau d'especialització, on es poden diferenciar aquells que requereixen arbres vius (o afeblits) i aquells que tan sols es presenten en arbres morts o en productes de fusta ja elaborada (bigues, mobles, pals…). Alhora, cada espècie pot beneficiar-se de diferents parts de les plantes (fulles, branques, tronc, escorça, arrels, tiges, flors, fruits…) com a defoliador, xuclador, perforador i amb altres formes d'alimentació per part dels adults o les seves larves.

Per tant, la gran diversitat "oculta" a les masses forestals de Catalunya correspon majoritàriament als artròpodes i concretament als insectes. Orientativament, a nivell mundial, la biodiversitat es troba per sobre el milió set-centes mil espècies descrites i catalogades (les que tenen nom) tot i que s'estima, a grans trets, un valor real aproximat de 12,5 milions d'espècies existents que resten per descobrir. El que més sorprèn és que més del 70% de les espècies conegudes siguin invertebrats i d'aquestes, els coleòpters (escarabats), el grup més nombrós del planeta, representa el 45% dels insectes, més del 30% de tots els animals i quasi bé el 25% de tots els éssers vius que existeixen al planeta, amb unes 400.000 espècies conegudes (vegeu el Gràfic 1).

Gràfic: Nombre d’espècies d’éssers vius a nivell mundial. Destaquem la gran rellevància dels invertebrats, amb més del 70% d’espècies conegudes.

A tall d'exemple, si tenim un estadi de futbol com el del Camp Nou amb les seves 115.000 localitats, considerant que cada seient l'ocupi una espècie d'ésser viu, necessitaríem 15 estadis perquè cada espècie ocupi un seient (recordant que els humans només hi ocuparíem un lloc). D'aquests 15 estadis, se'n necessitaria 8 per cobrir tan sols les places que ocuparien els insectes i concretament uns 3,5 estadis s'emplenarien de coleòpters. Si haguéssim de donar també cabuda a les espècies que resten per descobrir, necessitaríem al voltant de 110 estadis.

Coleòpters forestals

Els coleòpters, com s'ha vist, són el grup més nombrós del planeta i a nivell forestal moltes espècies exerceixen una gran funció en el procés de transformació de la fusta en matèria orgànica. Aquest ordre d'insectes és conegut a nivell forestal per les plagues, que poden arribar a afectar rodals importants d'arbres que han sofert fenòmens de debilitament per causes ambientals com la sequera, les nevades, els tornados, els incendis, etc.

Per tenir una idea molt general sobre aquest grup d'insectes, es poden diferenciar de la resta pel fet que presenten uns èlitres endurits (primer parell d'ales transformat en una mena d'escuts) que protegeixen l'abdomen i amaguen el segon parell d'ales, que en les espècies voladores serveixen per fer llargs desplaçaments (Foto 1).

Foto 1: Adult de Tomicus piniperda, a punt de prendre el vol. (Imatge: Mundi-Prensa).

De fet, el nom de coleòpters deriva del grec koleós = estoig, beina i pterós = ala, que etimològicament significa estoig de les ales, referit als èlitres. Igualment, tenen un aparell bucal mastegador, una metamorfosi completa (com les papallones) i dimensions molt variables, des dels 0,25 mm de Nanosella fungi als 170 mm de l'espectacular Titanus giganteus, un enorme cerambícid sud-americà.

En total, es coneixen més de 10.000 espècies d'escarabats a la fauna ibèrica representades en unes 100 famílies, però concretament en l'àmbit català i a nivell forestal les famílies més representatives contemplen els cerambícids, buprèstids, escolítids, curculiònids, lucànids i alguns crisomèlids, els adults de les quals emergeixen a la primavera i a l'estiu per començar un nou cicle reproductor.

Cerambycidae

Constitueix una de les famílies de coleòpters més estesa, amb un nombre superior a les 25.000 espècies descrites, unes 260 espècies presents a la Península i a les Balears, de les quals la majoria també es troben a Catalunya. Es caracteritzen per tenir unes llargues antenes que en algunes espècies poden sobrepassar la longitud total del cos (principalment en els mascles). La majoria d'espècies s'alimenta en estadi larvari de fusta ja morta com a perforadores. El període de vida dels estadis adults va lligat al cicle reproductor, normalment inferior als 30 dies i es pot dir de forma general que pràcticament no s'alimenten. El període larvari, és totalment diferent i en aquest sentit és on el grup té un paper més important a nivell forestal. Les larves xilòfagues, eclosionades de les postes fetes per les femelles en esquerdes subcorticals o pròximes a les tiges vegetals, s'endinsen de forma progressiva en la fusta per passar diferents estadis abans de la pupa (metamorfosi de fase de larva a adult). El desenvolupament larvari pot durar d'1 a 3 anys segons l'espècie i les condicions del substracte en què s'alimenti. S'han descrit casos en què la larva passa fins a 45 anys per convertir-se en adult (en condicions molt desfavorables, en fustes envellides i molt seques).

Entre les espècies, destaca Cerambyx cerdo com una de les més grans de Catalunya (l'adult arriba als 65 mm), en què la larva s'alimenta realitzant grans perforacions en frondoses mortes o molt envellides. També, destaca pel seu grau de protecció la Rosalia alpina, que habita les fagedes (Foto 3), i tants d'altres cerambícids forestals que passen desapercebuts als boscos catalans (Foto 2).

Foto 2: Rhagium bifasciatus. Cerambicid present en boscos humits (Imatge: J. Capó).

Foto 3: Rosalia alpina. Cerambicid forestal present a les fagedes.
(Imatge: Gyorgi Csola, Hungary Forest Research Institute, www.forestryimages.org).

Els cerambícids que no passen tant desapercebuts són aquells que poden desencadenar plagues o bé malmeten poblacions vegetals importants o d'interès, com és el cas de la larva de Saperda carcharias que provoca danys en perforar els troncs del pollancre, o bé Phoracantha semipunctata, espècie introduïda que provoca malmeses sobre els eucaliptus.

Buprestidae

Inclou unes 15.000 espècies descrites, amb unes 170 espècies a la Península i a les Balears, sovint amb increïbles coloracions i brillants metàl·lics, però que tot i la seva vistositat, algunes poden ser perjudicials per a l'agricultura i les forests sobretot en l'estadi larvari xilòfag. Cos de l'adult compacte, molt endurit, amb antenes i potes curtes, que poden encaixar en cavitats corporals quan es veuen amenaçats. Els adults volen a ple sol (temperament heliòfil), sobre les flors, arbusts i fusta i s'alimenten de teixits vegetals i pol·len. Les larves, sense potes i amb el primer segment toràcic dilatat (Foto 4), es desenvolupen principalment en la fusta morta o en descomposició. La major part excava unes galeries aplanades i sinuoses en la fusta, entre el líber i l'albeca. La transformació a adult pot durar uns quants anys i aquests surten dels troncs tot provocant una obertura ovalada. Cal fer esment de Chalcophora mariana, el major dels buprèstids, amb uns 33 mm de longitud; els adults d'un color verd-roig metàl·lic es troben fàcilment a ple sol durant l'estiu sobre els troncs abatuts o sobre les soques on dipositen els ous.

Foto 4: Larva de buprèstid. (Imatge: Mundi-Prensa).

Els altres coneguts d'aquest grup són els que originen danys forestals com el Coroebus undatus, la larva del qual crea galeries que malmeten el suro (article monogràfic a Catalunya Forestal, núm. 68). També el gènere Phaenops que viu sobre els pins i Melanophila picta decastigma, que s'alimenta del pollancre, a més de Coroebus florentinus que anella les branques de Quercus provocant-ne la secada.

Scolytidae

De totes les famílies, potser és una de les més conegudes per la seva freqüència i per la gravetat que representa com a plaga, una de les més importants dels nostres boscos, sobretot allà on les condicions ambientals adverses han provocat un debilitament als arbres i n'han afavorit l'aparició (Foto 5). Se'n coneixen més de 6.000 espècies al món i concretament unes 150 al nostre país.
A Europa, es coneixen 81 espècies d'escolítids associades a coníferes i, d'aquestes, unes 40 viuen sobre els pins. Tenen una grandària petita, inferior a un centímetre, amb el cos de forma cilíndrica; la majoria viu en la zona subcortical de l'arbre, pròxima al floema, on excava galeries familiars que tenen una forma característica per a cada espècie (Foto 6).

Després de l'episodi de sequera durant els anys 2004 i 2005, ha estat un dels insectes perforadors més de-tectats a Catalunya, principalment Ips sexdentatus, Ips acuminatus, Tomicus sp. i Orthotomicus erosus.

Foto 5: Rodal de pins afectats per la sequera al Berguedà, que han sofert atacs per escolítids durant el 2005.
(Imatge: Pere Muxí, Serveis CFC, SCCL)

Foto 6: Exemplars d’escolítids sota l’escorça, excavant les galeries de reproducció (Imatge: Pere Muxí, Serveis CFC, SCCL).

Curculionidae

Família taxonòmicament molt complexa, que engloba mundialment unes 60.000 espècies. És una de les més nombroses, amb unes 1.700 espècies peninsulars. El cap presenta una prolongació en forma de trompa, de longitud i gruix variables, normalment llarga i estreta, al final de la qual es troben les peces bucals i on també s'insereixen les antenes en forma d'L (Foto 7).

Foto 7: Vista frontal de Hylobus piceus. (Imatge: Stanislaw Kinelski, www.forestryimages.org)

A causa de la seva enorme diversitat, ocupen els hàbitats mes variats, però tots són herbívors d'activitat principalment diürna. Alguns són defoliadors com Phyllobius pyri, on els adults s'alimenten de les fulles d'arbres de ribera; d'altres són perforadors com Pissodes sp., que ataquen els pins. Destaca, últimament, Rhynchophorus ferrugineus, curculiònid bastant gran (de 2 a 4,5 cm) com a exemple dels problemes que pot ocasionar una espècie introduïda. Aquest corc de les palmeres, originari d'Àsia i la Polinèsia, ja ha estat citat a Catalunya i pot produir seriosos danys als parcs i plantacions de palmeres.

Bibliografia recomanada:

- Cobos, A. 1986. Fauna ibérica de coleópteros Buprestidae. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Madrid. 364 pp., 60 lám.
- Coulson, R.N., Witter, J.A. 1990. Entomología forestal. Ecología y control. Noriega Editores. 751 pp.
- Dajoz, R. 1999. Entomología Forestal: los insectos y el bosque. Mundi-Prensa. Madrid. 548 pp.
*- Muñoz, C.; Pérez, V.; Cobos, P.; Hernández, R., y Sánchez, G. 2003: Sanidad Forestal. Guia en imágenes de plagas, enfermedades y otros agentes
presentes en los bosques. Mundi-Prensa. Madrid. 576 pp.
- Riba, J.M. Rojo, M. 2004. L'alzina surerea i el corc Coroebus undatus. Catalunya Forestal nº68 Juny de 2004. Consorci Forestal de Catalunya.
- Rodriguez, J.A. 1998. Patología de la madera. Fundación Conde del Valle de Salazar y Mundi-Prensa. 349 pp.
- Romanyk, N., Cadahia, D. (coordinadores). 1992. Plagas de Insectos en las masas forestales españolas. Colección técnica Ministerio de Medio Ambiente.
Madrid. 342 pp.
- Verdugo, A. 2005. Fauna de Buprestidae de la Península Ibérica y Baleares. Argania Editio. Barcelona. 350 pp., 81 lám.
- Vives, E. 2000. Coleoptera, Cerambycidae. En : Fauna Ibérica, vol.12. Ramos, M.A. et al. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales. CSIC. Madrid. 716
pp., 5h. lám.
- Vives, E. 2001. Catálogo fotográfico de los cerambícidos ibero-baleares. Argania Editio. Barcelona. 285 pp.
*- Zahradník, J. 1989. Guía de los coleópteros de España y de Europa. Omega. Barcelona. 570 pp., 74 lám.

Enllaços

www.faunaiberica.mncn.csic.es/faunaib/arthropoda/insecta/coleoptera/index.php:
Web taxonòmica amb llistats de tota la fauna ibèrica i balear. L'enllaç correspon a l'apartat de coleòpters.
En castellà.

www.entomopraxis.com
Tot tipus de material per a l'estudi entomològic i bibliografia especialitzada en cada grup d'insectes. En castellà o anglès.

www.uochb.cas.cz/~natur/cerambyx/cerambyx.htm
Molt completa i amb fotografies, dedicada als cerambícids (inclou unes 600 espècies). En anglès.

www.forestryimages.org:
Imatges forestals; insectes, danys, plantes…, permet buscar per grups i espècies. En anglès.
=1ode=2&_fdisplaymode=1&_fcalledfrom=1&_fdisplayurl:

www.gencat.net/darp/c/camp/plagues/cfitfiin.htm
fitxes de plagues del Servei de Sanitat Vegetal del Departament d'Agricultura.

Josep Capó Nin.
Tècnic de Serveis del CFC, SCCL

tornar a sumari

article següent