Núm. 80 - Juliol de 2006

La mel, el producte més dolç del bosc

Bresca de mel i posta d'una arna tipus Kenya.

Uns antics caçadors. De la cria moderna de les abelles per a la producció de mel, se'n diu apicultura. L'apicultura és una activitat corrent en les zones rurals, la conca mediterrània no desèrtica, les zones molt poblades i les zones de cultiu agrícola intensiu. El clima mediterrani afavoreix el desenvolupament d'espècies vegetals mel·líferes molt variades i, també, la vida i el desenvolupament de les colònies d'abelles que estan actives pràcticament tot l'any.

A Catalunya hi ha uns 800 apicultors professionals i aficionats inscrits en les 5 associacions d'apicultors registrades legalment. D'aquests, uns 200 són professionals que tenen entre 500 i 1.000 caixes i viuen exclusivament de l'apicultura.

En els seus inicis, els caçadors de mel recol·lectaven aquest producte dels eixams salvatges que es troben en els boscos. Els eixams salvatges s'allotgen en troncs d'arbres, forats a la roca o en les edificacions que fabrica l'home. Posteriorment, l'home va aprendre a caçar els eixams i a allotjar-los en recipients per poder controlar i multiplicar la producció de mel. Aquests recipients s'anomenen arnes, bucs, ruscs o simplement caixes, depenent del lloc i de l'època on s'han desenvolupat.

A principis del segle passat el disseny d'una arna que permetia visitar el seu interior va revolucionar l'apicultura. Es tracta de disposar uns marcs de fusta en què les abelles construeixen la bresca de cera. L'un al costat de l'altre, ben alineats i separats per mesures molt precises allotgen la colònia d'abelles obreres, la reina i uns pocs abellots. es d'aleshores, amb l'ajuda de múltiples descobriments i innovacions, és possible practicar una apicultura industrial rendible en grans explotacions intensives. L'apicultura professional havia nascut i amb ella la desmitificació del treball de caçador de mel.

Arner experimental de l'Escola Forestal Casa Xifra.

La professió d'apicultor

Actualment podem trobar algunes famílies que viuen exclusivament de l'apicultura. Per poder sobreviure, tota la família participa en les tasques de producció, que són estacionals, i distribueixen la mel ells mateixos en mercats i comerços de la zona. En alguns casos venen la mel a majoristes i en d'altres casos la comercialitzen a través d'una cooperativa.

La vida de l'apicultor professional és molt especial. Per treure un rendiment elevat cal moure les caixes a les zones de floració en cada estació de l'any. D'aquest fenomen se'n diu "transhumància”. És durant la nit que es tanquen les caixes, es carreguen al camió i es porten a un nou indret on comença una nova floració. Tot això es fa per camins forestals i fins a altes hores de la matinada. Les operacions a l'arner s'han de realitzar en condicions meteorològiques favorables, amb l'equip adequat i seguint un procediment específic. Tot i això, no és d'estranyar que els apicultors rebem més d'una picada diària.

L'apicultura sedentària tan sols es pot practicar en llocs privilegiats, en zones de vocació forestal on la floració és abundant durant tot l'any i sempre obtenint-ne produccions més baixes.

Castell de reina i abelles obreres.

La mel, dolç producte del bosc

La mel és el principal producte de l'apicultor. Coneguda des de l'antiguitat per les seves propietats terapèutiques i com a edulcorant, la mel té múltiples utilitats i és molt apreciada. Els apicultors que coneixen els períodes de floració de les plantes realitzen la collita en el moment que finalitza aquesta, tot aconseguint mels monoflorals, molt més cotitzades en el mercat. El pol·len, la gelea reial, la cera i el pròpoli son productes també importants subjectes a un comerç més especialitzat. L'estudi de les característiques i propietats de la mel ha permès apreciar-ne valors i la seva aplicació en la dietètica, la medicina i la cuina tradicional

La mel no té un procés de transformació específic. Una vegada separada de les pannes de cera per centrifugació o premsat, simplement necessita un filtrat per finalitzar el procés. S'ha de conservar en recipients hermètics, ja que el seu contingut en sucres fa que absorbeixi humitat i fermenti. Les adulteracions de la mel són poc freqüents; el pitjor error és escalfar-la excessivament per accelerar-ne el filtrat o per transvasar-la.

Les abelles contribueixen a la millora de la biodiversitat vegetal mitjançant la seva intervenció en la pol·linització durant les visites a les flors. Durant la collita del nèctar les abelles arrosseguen pol·len d'una flor a l'altra i afavoreixen el creuament entre plantes. D'aquesta manera, col·laboren a millorar el rendiment dels cultius i de la producció vegetal en general. Hi ha assaigs que han demostrat l'increment de producció i qualitat dels fruits després de ser pol·linitzats per les abelles. De fet, els apicultors lloguen les arnes als productors de fruita durant els períodes de floració per millorar-ne la pol·linització.

L'Escola Forestal Casa Xifra, de Santa Coloma de Farners.

La divulgació, la formació i la transferència de coneixements

La promoció dels productes derivats de l'apicultura pot assegurar el futur de la professió. Promocionar la mel, fer conèixer el procés de producció o desmitificar el perill de les abelles són aspectes pendents de resoldre. Les fires, els mercats, les exposicions i els museus tenen un potencial de difusió important, tant a nivell local com nacional i internacional i, per tant, pot ser un bon canal de dinamització del sector, que alhora ha de permetre que a poc a poc es vagi estructurant.

La formació dels nous apicultors n'és l'aspecte més important. Les escoles professionals agràries són els llocs adequats per realitzar cursos teòrics i pràctics per als principiants interessats i per al reciclatge dels professionals. Iniciar la relació amb les abelles amb bon peu és bàsic. Conèixer amb precisió la biologia de les abelles i el seu desenvolupament en funció de la meteorologia i la floració és fonamental per començar. Unes visites a l'arner permeten reforçar i confirmar els coneixements i iniciar-se en la relació amb les abelles. El millor aprenentatge es realitza al costat d'un professional, tot repetint els processos, observant i escoltant les abelles.

La recerca de nous materials i tècniques de producció ha de ser el pilar d'una nova apicultura basada en l'economia de mitjans i en la qualitat del producte. En aquest camp hi tenen un paper important els tècnics i els universitaris que han de vetllar per estandarditzar i assegurar sistemes de control, millorar el sector productiu i fer investigació i caracterització de les mels.

Abelles a l'entrada del rusc.

Apicultura intensiva o apicultura extensiva? Les abelles i el medi

Amb una forta inversió, l'ús de races d'abelles seleccionades i de material tecnològic es poden obtenir alts rendiments de mel per arna. La producció intensiva, però, posa de manifest la contradicció entre obtenir un elevat rendiment immediat i la sostenibilitat del nostre medi. La utilització de pinsos estimulants de producció provoca desequilibris en l'arna. L'ús intensiu de medicaments produeix l'aparició de resistències i noves malalties, i la massificació facilita la transmissió de plagues difícilment controlables. La sobreproducció i l'estandardització desencadenen processos de disminució de la qualitat que poden arruïnar el mercat de la mel.

Materials i tècniques alternatives

Conèixer l'apicultura tradicional de la zona ens permet trobar materials més barats per a construir les arnes, per exemple el suro i la fusta. Utilitzar abelles autòctones és més econòmic, permet obtenir una producció constant i tenir més autonomia en no haver de dependre de la compra de reines seleccionades. Compartir experiències amb apicultors de la zona és la millor manera per aprendre les característiques climàtiques i botàniques de la zona.

Des de fa uns anys, un corrent d'apicultors sensibles incorporen idees per a la millora sostenible de l'apicultura basades en la reducció de costos i la reducció dels temps destinats a cada fase del procés productiu. Alguns models d'arna simplificada, com el tipus Kenya, té el suport de molts apicultors que l'han provat arreu del món. Es tracta d'una arna fàcil de construir ja que té poques peces i es fàcil de bastir. Amb una mica d'imaginació es pot fabricar amb qualsevol material, a partir d'una estructura bàsica resistent. És senzilla de manejar i simplifica considerablement el procés d'extracció de la mel i l'equip necessari.

Grup d'assistents a un curs d'apicultura.

Organitzacions i entitats de referència

www.ruralcat.net
El Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya te línies de treball obertes en formació, associacionisme i investigació.

www.acxifra@gencat.net
L'Escola Forestal Casa Xifra de Santa Coloma de Farners manté relació amb les associacions professionals i organitza cursos i jornades tècniques d'apicultura des de fa 20 anys.

www.dipucordoba.es/medioambiente/dmed_f6t00.htm
Centro Andaluz de Apicultura Ecológica. (Còrdova, Isabel Serrano.)

www.PLANBEE.ORG.UK
Bees for development Troy Monmouth NP4AB UNITED KINGDOM. Publicació apícola molt interessant orientada a l'apicultura en zones en desenvolupament.

www.apimondia.com
Apimondia és una organització internacional que agrupa diferents col·lectius relacionats amb la divulgació, la formació i la recerca.

www.apicultura.com
Font d'informació relacionada amb l'apicultura a Europa i al món. Bons contactes i informació fiable.
www.infoagro.com/agricultura_ecologica/abejas.htm

Material informatiu sobre les abelles.

Bees and beekeeping. Science, practice and world resources. Eva Crane, 1990. Llibre de referència per a temes de desenvolupament.

Revista Vida Apícola Editorial Montagut Barcelona Informació tècnica i d'actualitat de l'apicultura a Espanya www.vidaapicola.com/

Enric Campí
director del’Escola de Capacitació Agrària Forestal
de Santa Coloma de Farners. Enginyer Tècnic Agrícola, docent i apicultor
Fotos:
Marta Macià i Enric Campí

tornar a sumari

article següent