Núm. 80 - Juliol de 2006

Editorial

La Catalunya rural, un país especial

El nostre país és especial. Tenim una gran diversitat de sistemes naturals en un petit espai especialment urbà en el qual viuen set milions de catalans i catalanes. La memòria rural s'ha perdut en el més profund dels oblits i ens trobem amb una opinió pública i mediàtica totalment desinformada i deslocalitzada. Mentre vivim un moment històric en què la sensibilitat envers els problemes ambientals ha arribat al màxim mai vist, les demandes per solucionar aquests problemes en provoquen el seu agreujament. La diagnosi del problema pot ser certa, però l'anàlisi de les causes és errònia, i aquest fet ens està portant a un punt desesperant. En el moment que la societat demanda més atenció i despesa en el manteniment de l'entorn, és quan més se'l destrueix i més se’l degrada.

Seguint en aquest sentit, finalment arribarem a un divers i florit mapa de figures de protecció, amb més d'un 30% de Catalunya protegit, i els ciutadans, ecologistes i polítics, ben tranquils i reposats després d'aquesta àrdua feina. El nostre país podrà sobreviure a la pressió de l'especulació, a les accions incontrolades de l'home rural i a les agressions de l'obra pública. Els nostres ecosistemes forestals finalment podran arribar a la maduresa sense que ningú no els molesti.

Tot això pot semblar una burla, però res més enllà del nostre propòsit, ja que l'opinió de la majoria de la societat és aquesta. No es pot mentir més a la gent explicant-li que fent Parcs Naturals, PEINs i Xarxa Natura 2000 està tot salvat. El nostre país és un país forjat per l'home i l'expressió del paisatge és, per un costat, el resultat de la dinàmica dels sistemes naturals, i per l'altra, la tasca feta pels homes i dones que treballen en el medi rural.

La desaparició del món rural, representat per pagesos i forestals, durant els últims 30 anys ha posat el país en crisi. És per això que patim el greu risc de grans incendis forestals any rera any. Mentrestant, acceptem un gran pressupost per a l'extinció com a bo, ja que actua en el moment més mediàtic; en canvi, no aturem l'ús abusiu de l'esbarjo en moments d'alt risc tot i representar el principal perill d'ignició. Ningú no s'atreveix a dir a la ciutadania que no pot accedir al bosc els dies de més perill de foc, atès que és foc en ella mateixa. En canvi, si que podem prohibir els treballs dels bosquerols perquè aquests són pocs, i l’escàs risc que representen es pot anul·lar fàcilment. I a la tardor tot canvia: ja no hi ha diners per al bosc, la gent de la muntanya destorba i la figura de protecció es magnifica. Ha de néixer la Xarxa Natura 2000 per aconseguir una vegada més que les activitats rurals es controlin i, si és possible, s'evitin.

Ens poden tractar d'exagerats i d'alarmistes, però senyors: cada any hi ha menys pagesos, ramaders i forestals al nostre entorn rural, i la proposta actual de Xarxa suposarà més entrebancs per a les seves activitats. Portem massa anys sense compensacions per un nombre creixent de traves i restriccions, sense ajuts reals i fàcils, sense protecció de l'home rural i sense pressupost per fer el que en definitiva s'hauria de fer: protegir el medi natural.

Per tal que la Xarxa Natura 2000 sigui eficaç s'ha de plantejar en primer lloc què val la seva aplicació, i no s'ha fet; cal assegurar els recursos financers, i no s'ha fet; s'ha de comptar amb els habitants i d’altres usuaris del medi natural, i no s'ha fet; i cal pactar amb la propietat pública i privada els usos i activitats que s'hi poden fer, cosa que tampoc no s'ha fet.

El CFC sí que vol la Xarxa Natura 2000, però una altra.

Josep M. Vila d'Abadal i Serra
President del Consorci Forestal de Catalunya

tornar a sumari

article següent