Núm. 75 - Agost de 2005

XXVII viatge anual d’estudis del CFC a la regió autònoma del Trentino

Un any més, i aquesta ha estat la XXVII edició, el viatge anual d'estudis del Consorci Forestal de Catalunya ha tingut lloc a finals de juny, en aquesta ocasió a la regió autònoma del Trentino, a Itàlia. El viatge va començar per visitar la bonica ciutat de Verona. Tot i l'ensurt de l'autobús que ens havia de dur fins a Verona, i que no apareixia per enlloc de l'aeroport de Venècia, guiats per la nostra guia Maria i després de dinar a unes hores ben tardanes, vam poder gaudir d'una volta pel casc antic d'aquesta ciutat presidida per la famosa "arena" on fan espectaculars concerts d'òpera.

La calor ens va acompanyar durant tota la jornada, però sort en vam tenir dels gustosos gelats italians de merescut renom i les begudes fresques, que ens van fer més soportable aquella xafogor.

L'endemà, després de dormir i descansar del viatge i de la calor del dia anterior, vam dirigir-nos cap als boscos de Latemar, a la regió de Bolzano. Aquí vam visitar la serradora amb unes edificacions amb espectaculars bigues de fusta laminada. La Comunitat de Latemar gestiona un total de 75.000 hectàrees, de les quals 60.000 són forestals i 1.500 corresponen a prats i glaceres. La serradora situada a 1.500 metres d'alçada sobre el nivell del mar, produïa cada any més de 10.000 m3 de fusta. D'aquestes, un 74% és fusta de qualitat (del qual un 50% va destinat per a fusteria, i un 50% a la construcció) i la resta, és a dir, el 26%, és fusta que destinen a la producció d'estelles que venen al mercat de l'energia tèrmica a un preu sorprenent, entre 16 i 20 €/ m3.

La serradora disposa, a més a més, d'uns secadors de fusta i dedica part de la seva producció a fusta per a la fabricació de violins i pianos, ja que l'excepcional qualitat d'aquesta fusta, amb uns anells de creixement molt junts i regulars, els permet aquesta aplicació específica. És clar, que aquesta és la de major qualitat, la qual arribaven a vendre a un preu de 900 €/ m3.

A la tarda, després d'un bon dinar, visitàrem l'escola de formació de treballadors forestals i de treballadors per a la serradora. L'edifici, en plena ampliació, estava fet seguint el model de construcció tradicional, és a dir, amb les parets recobertes amb fusta de melis (Larix), més resistent que no pas la de pícea. Per acabar la visita vam pujar fins als 1.800 metres d'alçada per a fer una caminada pel bosc, on gaudírem del sistema de gestió forestal basat en la regeneració natural. La llàstima fou que a mitja caminada, l'amfitrió, amb molt bon ull va preveure una tempesta -que per a nosaltres estava encara lluny- a l'horitzó. Com que sempre cal escoltar la gent local, vam fer mitja volta i abans d'arribar a l'autobús una forta tempesta, d'aquelles de llamps i trons acompanyades d'un fort aiguat, ens va sorprendre i va obligar-nos a córrer fins arribar al vehicle.

El tercer dia, ja amb la climatologia més fresca però amb algun núvol amenaçador, vam iniciar la visita dels boscos de "Valle di Sella" a la província del Trentino. Al Trentino, hi ha una gran dominància de l'avet Douglas, amb un 5% de faig, el qual està en procés d'expansió (es calcula que potencialment pot ocupar el 30% del territori). L'avet (Abies alba) també ocupa una superfície petita en l'actualitat, però actualment està patint un procés d'expansió. El faig també s'expandeix, tot i que actualment ocupa menys del 5%. També trobem masses de roure i pi zembra, homòleg del nostre pi negre (Pinus uncinata).

La zona del "Valle di Sella" que vam visitar estava compresa entre els 1.000 i els 1.250 metres d'altura. amb una pluviometria de 1.300 mm anuals i una relativa influència mediterrània. La vegetació esta composta per:
- 10-12% de faig
- 35% de pícea
- 45% avet
- 5% melis
- 1% de frondoses varies
Durant la visita ja es van veure impressionants arbres de més de 50 metres d'alçada i amb un perímetre proper als 5 metres. Davant d'aquest espectacle es pot comprovar que tallen per sota del creixement d'aquella massa forestal que gestionen de manera irregular, en alguns llocs peu a peu i en altres zones per bosquets. Tot i la gran qualitat i dimensions d'aquesta fusta, arribat el moment de vendre es troben que any rere any es paguen menys, tot i que en algun cas, la gran qualitat els permet de vendre la fusta per a la construcció d'instruments musicals, aconseguint d'aquesta manera un valor afegit molt alt i interessant. Abans de dinar al restaurant "Il Legno", que significa "llenya", els nostres acompanyants ens van dur fins a "Arte Sella", una idea que neix de la voluntat de compaginar art i natura. Es tracta d'un conjunt d'obres escultòriques repartides arreu d'un bosc i realitzades amb materials naturals, de manera que la integració amb el paisatge és completa en tot moment, mentre dura l'exposició i quan s'acaba, ja que les obres es deixen al bosc per a la seva descomposició.

L'obra mestra és la Catedral Vegetal

Vam acabar la visita al viver forestal de Sant Giorgio, on sense fer comentaris sobre la modernitat de les instal·lacions ni de la rendibilitat d'aquestes, sí que comentarem la saborosa macedònia de fruites que ens van oferir i que vam acceptar gustosament per pal·liar la set.

El quart i darrer dia de les visites tècniques, el passàrem amb la gent de la "Magnifica Comunita di Fiemme". Aquesta figura, fent el símil amb la nostra legislació, és un híbrid entre propietat privada i pública. Neix cap a l'any 1000 a iniciativa de la gent del poble per a poder ser independent de Trento i poder d'aquesta manera gestionar els recursos directament (pastures, llenyes, ...). Aquesta Comunitat disposa d'una serradora on elaboren el 80% de la fusta tallada als seus boscos, el 20% restant la venen a tercers. La serradora treballa uns 35.000 m3 de fusta a l'any, els quals obtenen de les 55.000 hectàrees que tenen en propietat.

Per acabar la nostra estada a Trento ens vam despedir de l'hotel que ens va acollir durant tres dies, amb un bon sopar al voltant d'una taula rodona i coronat d'un bon vi tapat amb suro de Sardenya.
Per acabar el viatge, vam destinar el darrer dia a visitar la ciutat de Venècia. Després de prendre el vapporetto, cadascú es va poder perdre entre el laberint de carrers, canals i places que conformen aquesta majestuosa ciutat italiana.

No acabarem aquest breu resum sense esmentar els nostres companys de viatge, un grup de tècnics forestals i enginyers forestals de diferents parts d'Estat espanyol agrupats en l'Associació Professionals Forestals (PROFOR). La barreja dels dos col·lectius va originar un grup heterogeni, però a la vegada ric i divers. Sens dubte, una bona experiència.

Josep M. Tusell
Gerent del CFC

	La Catedral Vegetal.
	Instal·lacions de la serradora de Latemar.
	Visita als boscos de Latemar.
	Els boscos de la Magnifica Comunita di Fiemme.
	Visita al "Val di Sella".
El grup complet en la visita a Venècia.

tornar a sumari

article següent