Declaració de Sant Hilari Sacalm

Reunits a Sant Hilari Sacalm en Assemblea General, els representants dels boscos familiars agrupats en el CONSORCI FORESTAL DE CATALUNYA reclamem un compromís de govern per donar resposta a una situació crítica. L'estancament del mercat de la fusta, la davallada continuada de preus del producte, la valoració deficient dels bens i serveis que generen els nostres boscos i la manca d'una política estable i coherent amb la realitat del sector forestal, condicionen la viabilitat dels nostres boscos. Per donar la volta a aquesta situació cal:

Primer.- Prioritzar una política de conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural basada en els principis de participació, gestió i corresponsabilització.
Volem fer palesa la preocupació del sector davant el risc de consolidar una política de conservació coixa, mancada de recursos i desincentivadora de les activitats que, com la gestió forestal sostenible dels nostres boscos, han contribuït i contribueixen a la preservació del nostre patrimoni natural. La manca de planificació és una de les característiques d'una xarxa d'Espais Naturals Protegits (ENP) que no ha tingut en compte la participació dels silvicultors i el foment de la gestió activa dels espais com a eines bàsiques per al seu desenvolupament.
Catalunya és un país de boscos caracteritzat tant per la riquesa dels mateixos com per la del seu entorn. Per preservar i potenciar aquesta riquesa cal una política ambiciosa que doni un tomb a una situació insostenible. Més enllà de cartografiar i inventariar el nostre patrimoni natural -deixant en moltes ocasions en segon terme als silvicultors i pagesos que l'han gestionat i conservat des de temps immemorials- demanem un veritable pacte de país que serveixi per posar-lo en valor, fomentant la gestió i la dinamització de les activitats tradicionals i respectuoses amb el medi. El desenvolupament econòmic i la potenciació del patrimoni natural són dos elements indissociables per avançar en el desenvolupament sostenible de l'entorn rural.
Cal racionalitzar i simplificar també l'entramat actual de figures de protecció (XN 2000, EINs, Plans Especials, etc.) basant-se en els principis de coordinació, coherència i eficiència administrativa. A la vegada, cal avançar en la definició dels objectius de conservació tot definint plans de gestió orientats a la consecució dels mateixos a partir de la definició de les actuacions i responsabilitats a desenvolupar per cadascun dels agents implicats (diferents administracions, propietaris, usuaris, etc.).
Per fer possible la necessària corresponsabilització per part dels principals agents implicats, aquests plans s'han d'elaborar amb la participació dels propietaris i pagesos que se n'han fet càrrec tradicionalment, han d'incloure la valoració i responsabilitat sobre les aportacions financeres i, finalment, han de preveure mecanismes flexibles per a la seva implementació (el contracte social forestal com a exemple).
En un país on gairebé una quarta part del territori ja és protegit, prèvia ampliació de la xarxa d'ENP actual cal un compromís clar i ferm per evitar el que avui és el principal risc d'aquests espais, l'abandonament de la gestió per part dels seus titulars.

Segon.- Desenvolupar una estratègia orientada a la dinamització de l'explotació i de l'activitat forestal a través del foment de l'ús de la fusta, dels productes forestals no fustaners i del desenvolupament de nous mercats.
El fenomen dels grans incendis forestals és el símptoma d'un problema creixent als nostres boscos: l'acumulació de biomassa per la manca de rendibilitat de l'explotació forestal tradicional. Per avançar en la política de suport al sector integrant en la mateixa actuacions essencials pel desenvolupament d'una estratègia en matèria de prevenció d'incendis, en el marc del Pla General de Política Forestal 2005 - 2014 cal endegar amb caràcter urgent les mesures necessàries per donar sortida a la fusta i productes dels nostres boscos. Per donar compliment als seus objectius, el PGPF ha de prioritzar les directrius i mesures orientades a l'estructuració de la cadena productiva del sector.
En aquesta línia, es demana la definició d'una estratègia i l'establiment de línies d'actuació per l'aprofitament de la biomassa com a font d'energia renovable tal i com recull el Pla de l'Energia de Catalunya 2006-2015. En paral·lel a la mateixa, cal contemplar també el suport a la indústria de primera transformació com a part essencial de la cadena forestal.

Tercer.- Com ja venim recordant des de fa dos anys, juntament amb els punts anteriors considerem urgent i essencial:

- Consolidar un model d'administració forestal integrador, desconcentrat, àgil i participatiu i amb l'autonomia financera suficient per garantir el desenvolupament i implementació d'una política forestal estable i orientada a fer compatible el desenvolupament econòmic de les explotacions forestals amb la gestió sostenible i multifuncional del recurs.
El sector forestal necessita d'una vegada per totes unes directrius polítiques estables i racionals per assegurar el foment de l'ordenació i planificació dels usos i serveis que la societat demanda als boscos.
Amb motiu de la proposta de restructuració de l'administració forestal, amb prop d'un 25% de la superfície forestal privada ordenada, el CPF s'ha de considerar un model d'èxit que cal potenciar i adoptar com a embrió de la futura AGÈNCIA DEL MEDI NATURAL.

- Definir un marc legal i administratiu que integri i clarifiqui els drets i deures de la propietat forestal: l'Estatut Jurídic de la Propietat Forestal
La marginalitat a la qual històricament s'ha vist sotmès el sector forestal i el caràcter especial de la propietat forestal han portat a la proliferació d'un conjunt de restriccions i limitacions que, lluny de contribuir a la preservació i millora del bosc, condicionen greument la seva gestió.
Pel desenvolupament d'una política forestal coherent, basada en els principis de solidaritat col·lectiva i corresponsabilització, cal definir una marc d'actuació que defineixi clarament els compromisos i obligacions per part dels diferents agents (administracions i propietat). És a partir d'aquest punt quan es podran equilibrar les càrregues i beneficis vinculats a una activitat que, per la seva importància per al manteniment de l'entorn forestal com a infrastructura bàsica, es considera d'importància estratègica a nivell de país.

Finalment i confiant que aquest sigui el primer pas per -en el marc del PGPF- esmenar la situació d'abandonament i de marginalitat dels nostres boscos, felicitem el compromís del Departament de Medi Ambient i Habitatge d'augmentar en un 10% els recursos destinats als boscos familiars i encoratgem al Govern a continuar treballant en aquesta direcció.

Consorci Forestal de Catalunya
Sant Hilari Sacalm, 18 de juny de 2005