Núm. 75 - Agost de 2005

Editorial

Per una política forestal del segle XXI

Benvolguts lectors i amics, a l'hora de posar-nos a escriure la present editorial, pendents de la resolució de la convocatòria d'ajuts al bosc 2005-2006 -convocatòria que en aquests moments ja ha exhaurit la meitat del termini amb la conseqüent i absurda parada de tasques i d'activitat- ens ha semblat necessari analitzar, ni que sigui breument, el marc en què ens trobem.

En aquesta anàlisi considerem que en podem extreure, entre d’altres, les següents consideracions:
- La primera, més evident i sobre la qual no ens estendrem, és la situació de crisi estructural que afecta el mercat de la fusta i, per extensió, tota la cadena forestal.
- La segona és el reconeixement social del que fa anys que pregonem: la multifuncionalitat del bosc i la necessitat de compensar econòmicament les tasques i funcions -essencials per a tothom- però que, malauradament, no reverteixen al bosc i a la seva gent.
- La tercera, força engrescadora, és el fet que per primera vegada l'administració catalana (discurs del conseller Salvador Milà a l'Assemblea General de Rajadell 2004) parla obertament de l'entorn forestal com a infraestructura bàsica del país i de la seva consideració com a sector estratègic que cal recolzar decididament.

Això coincideix amb tot un conjunt d'iniciatives per millorar l'eficiència i eficàcia de l'administració forestal i per dotar al sector d'una política i d’un marc econòmicament estable i assumit pel conjunt del Govern (Pla General de Política Forestal 2005-2014).

Però malauradament, en aquests moments, tota aquesta activitat, lluny de fer entreveure un punt d'inflexió a la política històrica de marginació del sector, ens fa adonar d'una realitat: l'enorme distància entre els compromisos assumits pel Govern en matèria forestal i la voluntat real per assumir-los. No ens enganyem: no es tracta d'un problema econòmic sinó d'un problema de manca de compromís vers la preservació i conservació del país.

Per sort, en ple segle XXI, arreu s'està assumint i reivindicant la necessitat d'un cop de timó per acabar amb la marginalitat de les polítiques de gestió i conservació dels recursos naturals (FAO, OCDE, UE, etc.). És clar que el PGPF 2005 - 2014 pot esdevenir una oportunitat d'or per solucionar un problema endèmic a casa nostra. Ara bé, cal que tant el Govern com els diferents grups polítics assumeixin la seva responsabilitat i, mitjançant un compromís com el que va fer possible la Llei Forestal del 1988, facin possible que aquesta oportunitat esdevingui una realitat que possibiliti el recuperar un sector clau pel país.

Tenim els coneixements, els recursos i les persones, i és per això que, des d'aquesta editorial, demanem que els estaments a dalt mencionats se'n facin ressò i posin fil a l'agulla per començar a treballar. Que ja toca!

tornar a sumari

article següent