Núm. 59 - Desembre de 2002

Un tornado al Solsonès

Un tornado és un fenomen meteorològic violent i impredictible, caracteritzat per vents, que gira des d'una formació de núvols. És visible per la presència de pols que és succionada des de terra, i per la condensació de gotes d'aigua al seu centre, formant el típic embut giratori de pols, aigua i núvols, que no és sempre visibleen algunes formacions més atípiques, però que són igualment destructores.

L'amplada d'un tornado pot variar des d'uns 30 cm. fins a 2 km. en algunes ocasions. No es coneix amb exactitud la velocitat a la què es mou el vent interior, però s'estima que pot arribar a 500 km/h. Afortunadament només el 2% dels tornados supera els 300 km/h. La velocitat del vent del tornado no es coneix amb certesa, ja que en els casos que ha passat a prop d'anemòmetres els ha destrossat o arrasat Els tornados són ciclons de petites dimensions, però molt destructius. El remolí que origina el tornado és de diàmetre molt petit, però tanmateix violentíssim.

En general, els tornados tenen sempre recorreguts inferiors als 80 km., però les seves conseqüències són molt temibles. Els tornados neixen quan les masses d'aire superficials, que giren de forma natural degut a la rotació de la terra, convergeixen. El moviment es concentra en una espiral estreta i augmenta increïblement la seva velocitat. Els forts corrents ascendents poden aparèixer a qualsevol lloc on hi hagi suficient inestabilitat; no obstant, hi ha regions on són molt més habituals i violents com a la zona sud-occidental de Pacífic Nord, entre les Filipines i les illes Marshall, amb una mitjana de 18 tornados l'any, o la zona de mar del Carib i l'Oceà Índic, on són també molt freqüents i violents.

Fort aparell elèctric

La formació d'un tornado es deu a un ràpid ascens d'una columna d'aire calent molt humit, enmig d'una baixa pressió. Quan aquest aire es refreda a les capes més altes, s'originen núvols amb càrregues electrostàtiques que produeixen gran quantitat de llamps i trons i poden ocasionar també precipitacions i tronades importants. Sota condicions normals, l'aire fred i sec no persisteix sobre l'aire calent i humit; no obstant, quan les direccions dels vents en els dos nivells són molt diferents, s'obliga el corrent d'aire fred a fluir a través d'un corrent d'aire humit. La seva rapidesa de formació i la curta vida els fa impredictibles, fet que agreuja la magnitud dels danys que causen.

Poc estudiats a Catalunya

La violència dels tornados és devastadora: arrenca arbres de soca-rel, transporta objectes a llargues distàncies, destrueix cases...

Degut a l'enorme depressió que acompanya el remolí, quan passa per sobre de cases pot aixecar sostres i fer eclatar parets per l'efecte de la pressió interior. A nivell de Catalunya els tornados són fenòmens poc estudiats, ja que normalment presenten petites dimensions i no són molt freqüents. Existeixen diverses escales per a la medició dels tornados; no obstant, la més acceptada universalment és l'escala de Fujita, elaborada el 1957 per T. Theodore Fujita, de la Universitat de Chicago. Aquesta escala es basa en la destrucció ocasionada a les estructures construïdes per l'home i no en funció de la mida, diàmetre o velocitat del tornado. No és possible, per tant, mirar un tornado i calcular la seva intensitat, sinó que s'ha d'avaluar en funció dels danys causats.

Greus danys a Lladurs i Castellar de Ribera.

El dia 21 d'octubre als municipis de Lladurs i Castellar de la Ribera (Solsonès), a dos quarts de ser de la tarda un es va formar un tornado acompanyat de nombroses descàrregues elèctriques que va afectar una important superfície als termes municipals abans citats. Afortunadament no va causar víctimes, però sí greus danys materials i una situació de pànic a la zona afectada. De moment no hi ha molta informació en relació al tornado de Lladurs; no obstant, cal remarcar que a nivell de Catalunya aquests solen ser d'intensitat F0 i de petites dimensions; en el cas de Lladurs es pensa que va tenir una intensitat entre F2 i F1.

El temporal, que no va portar gaire pluja i que va passar de manera ràpida (uns minuts), va causar greus danys sobre més d'una vintena de masie a les que va arrencar sostres, finestres, va enderrocar coberts i va malmetre tot tipus d'infrastructures, com les línies telefòniques i del llum. Va arrasar hectàrees dels boscos pels que va passar avançant en ziga-zaga i va destrossar clapes aïllades de la massa forestal en d'altres zones.

La tempesta va afectar tres cases de Castellar de la Ribera i la resta de Lladurs, algunes de les quals són sòcies del Consorci. Les més perjudicades van ser: la masia del Pla, les Grioles, Trota, l'Alzina, casa Om, casa Corral, l'Hostal de Cirera, Cirera de Dalt, Cirera d'Avall, Cinca, Borrells, la Trilla, Foix, Albets, Villaró i Casó. Afectació sobre 1.100 ha. D'acord amb la valoració portada a terme per tècnics del Centre Tecnològic de Catalunya, l'abast dels danys va des de Grioles (Castellar de la Ribera) fins pràcticament el riu Cardener (Lladurs), formant una llengua d'uns 15 km. de longitud i d’una amplada entre 100 i 1.000 metres, afectant unes 1.100 ha de les quals 800 són arbrades. De les 1.100 ha, 150 pertanyen al municipi de Castellar de la Ribera i la resta al de Lladurs.

Els principals danys observats en els boscos són: nombrosos peus escapçats en el terç inferior; peus tombats arrencats des de l'arrel; peus en peu arrencats per l'arrel; arbres malmesos per la caiguda d'altres; arbres en situació de vulnerabilitat per la nova estructura del rodal; pistes tallades per caiguda d'arbres, etc.

Retirada d’arbres i regeneració

Es confia que la massa podrà regenerar-se, però cal efectuar tots els treballs de retirada dels arbres damnificats. Segons aquest mateix informe, els costos de reparació per a la restauració de la coberta vegetal i les infrastructures viàries s'estima en un total de 506.620 euros, dels 1.400.000 euros dels costos del total dels danys.

Els Ajuntaments de Castellar de la Ribera i Lladurs han demanat ajut econòmic al Departament de Governació de la Generalitat per tal de sufragar els danys ocasionats. De moment, s'ha descartat la possibilitat de demanar la zona catastròfica.

Anna Comellas (Eng. Tèc. de Forests)
Teresa Juanals (Enginyer de Forests)
Serveis del Consorci Forestal de Catalunya

tornar a sumari

article següent