Núm. 59- Desembre de 2002

La indefensió del silvicultor davant de l’Administració

El silvicultor o propietari forestal, com a gestor d'un espai, ha de complir amb diverses premisses. Les més importants són les de gestionar el territori i l'entorn amb coherència i amb un afany de millora constant de cara a l'objectiu final de conservar i perpetuar la massa per a futures generacions, les quals gaudiran de la seva feina.

Al mateix temps ha de saber inculcar als qui segueixin la gestió aquesta idea de sembrar per recollir en el futur. Aquest dia a dia ha deixat de ser una tasca recompensada econòmicament i, per tant, els propietaris forestals s'han hagut d'espavilar i buscar d’altres vies i alternatives per mantenir la gestió (i per tant la conservació) dels seus boscos. Moltes vegades aquesta conservació es produeix gràcies al romanticisme i l'esforç d'aquests homes i dones que lluiten per gestionar uns espais que després utilitzaran i oferiran un conjunt de serveis a la societat. Avui tothom és conscient del caràcter multifuncional dels boscos i, per tant, és aquí on l'Administració hauria d'intervenir i donar suport als gestors del territori en benefici de tothom.

Però sembla que això no ho tinguin del tot clar, ans al contrari: cada vegada resulta més complicat i més difícil gestionar aquests espais. La quantitat de gestions que cal fer per qualsevol treball forestal en dificulten la seva realització. Fnalment, es produeix la no-gestió d'aquell bosc (i, per tant, l'abandonament). Aquesta situació deixa en una completa indefensió el silvicultor, ja que la problemàtica s'ha vist altament agreujada per la incomprensió i la nul·la comunicació entre els departaments de la Generalitat.

El tema ja pren dimensions extraordinàries quan resulta que des de l'interior del mateix DMA tampoc no hi ha entesa entre els organismes que el componen. En resum, per portar a terme la gestió pot passar que el silvicultor hagi de comunicar-se amb dues direccions generals i dos equips de "vigilants", amb la complexitat administrativa que això comporta.

Si realment interessa fomentar la gestió i la conservació del territori, en comptes que l'administrat hagi de parlar amb tots i cadascun dels organismes administratius implicats i que moltes vegades no estan prou coordinats entre si, no seria millor que la comunicació funcionés dins del mateix Departament de Medi Ambient i que el gestor-silvicultor tingués una comunicació directa i fluida amb un sol organisme de l'Administració? No seria més coherent una "finestreta única" que facilités aquesta feina tant important que realitzen els gestors del territori? Si volem conservar el territori, cal que no posem més pals a les rodes perquè la gestió forestal ja és prou complicada per ella mateixa.

tornar a sumari

article següent