Núm. 59 - Desembre de 2002

Editorial
L'Any Internacional de les Muntanyes

L'any 2002 ha estat declarat per l'Assemblea General de l'ONU Any Internacional de les Muntanyes. Al llarg de les nombroses celebracions i commemoracions per homenatjar les muntanyes s'han fet múltiples al·lusions als homes i dones que viuen a la muntanya i de la muntanya. Cal fer aquesta puntualització perquè en certa manera es tracta d'un reconeixement cap al conjunt d'homes i dones que dia a dia treballen pel desenvolupament, conservació i millora del món rural.

A Catalunya gran part del territori muntanyós està format per boscos de titularitat privada i, per tant, gestionada per milers de families amb una gran tradició en la gestió d'aquests boscos familiars que avui en dia serveixen per acollir aquests espais tan preuats per la societat i que anomenen espais d'interès natural. És completament contraproduent la política de les administracions que, amb el desenvolupament d'un cos normatiu cada vegada més important i de caire més restrictiu, va desgastant els gestors del territori i dificulta la necessària millora i conservació de l'entorn natural. Ja és hora d'abandonar l'arcaica visió en la qual apareix el silvicultor com aquella persona que només talla arbres.

El propietari forestal segueix en la mateixa situació de vulnerabilitat davant el conjunt d'agressions, limitacions i traves que les diferents administracions van afegint. Els darrers casos s'han produït des de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), la qual aplica taxes i cànons a la ja mermada economia forestal, i la negativa continuada de la Diputació de Barcelona d'acceptar els propietaris forestals en els diferents òrgans de gestió i decisió dels espais que aquest organisme gestiona. És l'hora de començar a divulgar la veritable funció del propietari forestal silvicultor: la gestió del territori per garantir la seva persistència i la seva conservació. Això no és res diferent al que actualment es comenta reiteradament: la sostenibilitat i persistència de les masses forestals.

Hem de tenir molt present que si avui en dia tenim els boscos que tenim, això és el resultat del treball continuat de generació en generació d'homes i dones que, amb el seu esforç, han mantingut, conservat i millorat els boscos dels quals actualment en gaudeix tota la societat. La certificació forestal sorgeix d'una demanda de la societat, a la qual els forestals s'han adherit per tal de demostrar a la societat que la gestió que es porta a terme actualment ja és sostenible i duradora, tal i com corroboren les dades a Catalunya i al conjunt d'Europa, on la superfície forestal no para d'augmentar. Aquests darrers anys, i sobretot aquest últim, han esdevingut un període de constants canvis dins l'Administració Forestal.

Canvis que, en principi, no deixen entreveure la millora que permeti la necessària aproximació de la presa de decisions a nivell polític a les necessitats del sector. Necessitats que, per un canvi en profunditat d'orientació (de primari a terciari), han evolucionat molt més ràpid que l'entorn (polític-fiscal). Al definir el nou escenari, no es pot considerar el sector forestal com un sector estrictament productiu. Per la seva importància en la gestió d'elements estratègics com l'aigua, el sòl, el carboni, la fauna i la diversitat natural, el sector forestal precisa d'una política decidida de dinamització i suport a la seva estructuració que possibiliti l'èxit a l'hora de satisfer les múltiples demandes de la societat actual.

Afortunadament, per a la definició d'aquest marc encara es compta amb l'experiència dels propietaris forestals (silvicultors), peça clau pel desenvolupament del potencial humà i natural dels nostres boscos (silva), o en altres paraules, l'Ànima de la Muntanya.

tornar a sumari

article següent