Núm. 59 - Desembre de 2002

Els boscos tropicals en perill i la certificació forestal

Taula 1: Principals espècies tropicals importades a França i grau d'amenaça (Font: WWF).

El seu origen és d’arreu del món: la Columbia Britànica -el gran oest canadenc-, l'Amazònia -sobretot el Brasil-, Àfrica Central, el Sudest Asiàtic. Però també de Finlàndia, de Polònia o d'Àustria, per les espècies que ens són més familiars i conegudes: avet, roure, etc ... Malauradament l'augment de la demanda d'aquestes fustes, sobretot les tropicals, comporta greus problemes ecològics i humans en els països productors. Una possible solució és la substitució d'aquestes fustes per altres fustes produïdes en països sense aquests problemes, tal i com es mostra en la taula 2.

Taula 2: Exemples d'espèciesde substitució (Font: Guia de les espècies de fusta. Benoit, Ives. 2000

Segons la FAO (Organització de les Nacions Unides per l'Alimentació i l'Agricultura), el conjunt dels boscos existents cobreix una mica menys de 4.000 milions d'hectàrees: un 25% del total de la superfície de la Terra. La immensa majoria està constituïda per boscos anomenats "primaris", en els quals l'home hi ha intervingut tan sols en els darrers anys. El bosc de l'Amazònia, o més generalment el conjunt dels boscos tropicals, representen en gran part aquests boscos primaris, sense oblidar els boscos de les regions boreals i les regions temperades. Canadà i Rússia disposen d'immenses extensions d'entre les més importants del món, que generalment són masses forestals constituïdes a base de frondoses i coníferes, com la taiga.

A Europa, la major part dels boscos va ser roturada o artigada en gran part després de l'Edat Mitjana. Els darrers boscos primaris existents es troben a l'Europa del Nord (Finlàndia i Suècia) i a Centreuropa (Polònia, Ucraïna...)

Taula 3: Repartiment de boscos per continents. Any 2001.

Cada vegada més, el sector forestal dóna el senyal d'alarma: el ritme de deforestació a les regions tropicals es va accelerant. Segons la FAO, prop de 200 milions d'hectàrees han desaparegut en 20 anys. Les raons d'aquesta disminució poden ser l'agricultura de subsistència a remolc del creixement demogràfic; les cultures d'exportació (café, cacao...); el sobrepasturatge per ramaderia excessivament intensiva; les explotacions industrials... D'altres raons, relacionades menys directament amb aquesta reducció, poden ser la polució i els incendis. A Europa, en canvi, el procés és tot el contrari. El ritme de creixement de les superfícies forestals augmenta al mateix ritme que l'abandonament de l'agricultura, i junt amb America del Nord, el percentatge de superfície forestal augmenta any rere any.

Segons un estudi del WRI (World Research Institute), l'explotació forestal comercial a gran escala constitueix l'amenaça més gran que afecta als boscos, per davant de la mineria i l'agricultura. Les vies d'accés obertes a les masses arbòries per les grans multinacionals són al mateix temps una porta oberta cap a futures rompudes per a l'agricultura i/o la ramaderia. Les consequències són incalculables:
- Ecològiques: erosió dels sòls naturalment fràgils, inundacions, destrucció de fauna i flora (magatzems d'informació genètica), ...
- Humanes: a l'Amazònia, abans de l'arribada dels europeus, prop de 20 milions de persones vivien a la selva tropical; avui en dia, tan sols hi viuen una mica més de 60.000 (Frère, 2001).

En aquest rerafons de l'explotació forestal indiscriminada en masses forestals tropicals, s'entén la necessitat de la creació de la certificació de la gestió forestal sostenible, per tal de garantir el manteniment o inclús l'augment de la superfície forestal en aquestes zones. Mai, en cap cas, la seva disminució.

Evolució anual de la cobertura forestal (1990-2000). La reducció anual és de 9-10 milions d'ha. Font: FAO, juny 2001.

En canvi, en el cas d'Europa i Nordamèrica, on l'actual gestió forestal ja implica un augment constant de la superfície forestal, l'aparició de la certificació de la gestió forestal sostenible obeeix més a criteris socials de "marketing" i a pressions dels principals grups ecologistes que no pas per assegurar la persistència de la massa, que ja està plenament garantida en l'actualitat.

En tot cas, la certificació de la gestió forestal sostenible en aquests països ha de servir per donar a conèixer al conjunt de la societat la gestió forestal tradicional, la qual ha mantingut i augmentat la superfície forestal.

Josep Ma. Tusell
(Enginyer de Forests. Consorci Forestal de Catalunya)

tornar a sumari

article següent